Carlos Gardel va debutar al Teatre Goya el 1925. Des d’aquest escenari del carrer carrer de Joaquín Costa, es va fer famós a Catalunya i a tot Europa. El director del programa ‘Milongueando’ de Ràdio Terrassa Roberto Daus ens explica aquesta història.
L’inici d’una carrera estel·lar
Gardel va arribar al Goya el novembre del 1925. L’any 1923 havia estat a Madrid, però la seva actuació no havia tingut cap repercussió. El Goya va ser el primer teatre a contractar la companyia argentina Rivera de Rosas. Allà, Gardel era el final de festa, com es deia aleshores a la darrera actuació.
A Barcelona va començar a fonamentar el seu prestigi i la seva qualitat com a intèrpret. Ell va ser el creador del tango que avui es coneix perquè va ser el primer a interpretar-lo d’aquesta manera. El seu estil va canviar la forma de cantar-lo a Buenos Aires i a la resta del món.
Vincle amb Barcelona
A partir del debut a Barcelona, Gardel va establir un vincle especial amb la ciutat, fins al punt que la seva darrera pel·lícula, ‘Tango bar’, va ser rodada als EUA, però la trama es desenvolupa a Barcelona.
Gardel va tenir una relació força estreta amb jugadors del Barça. El tango ‘Patadura’, escrit a l’Argentina, parlava de jugadors de Racing de Avellaneda. Però Gardel en va fer una gravació a París canviant els noms dels jugadors per d’altres del Barça, com Samitier, Platko, Piera o Zamora. També, però, va tenir força relació amb persones de la cultura, com Santiago Rusiñol.
Arran d’una actuació del 2 de gener del 1926 al Teatre Principal de Terrassa, va començar la seva carrera com a solista, sense l’acompanyament de la companyia amb què havia arribat a Barcelona. També a Barcelona va començar a gravar en sistema elèctric, mentre que abans sempre ho havia fet en sistema acústic. A Barcelona va actuar al Teatre Principal i al desaparegut teatre Barcelona, a la rambla de Catalunya. Solia allotjar-se al Ritz i li agradava dinar al restaurant El Canario de la Garriga, al carrer de Llúria. També freqüentava el bar Torino, al carrer d’Escudellers.
Gràcies a la presència de Gardel a Barcelona, la ciutat va acollir el tango com una música pròpia, fins al punt que als anys vint i trenta s’editaven a la ciutat fins a tres revistes setmanals sobre tango.
Gardel va néixer a Tolosa, però de ben petit va marxar a Buenos Aires i es va nacionalitzar argentí. Va morir el 1935 en un accident aeri. L’any 1985 Barcelona va aixecar un monòlit en honor seu i fa poc s’ha creat un bust per recordar-lo, als jardins de Marcos Redondo, a l’Eixample.
