El cementiri de Montjuïc acull l’homenatge més important del país a les víctimes del franquisme.

El Fossar de la Pedrera és de les pedreres més antigues de Barcelona, probablement de temps del romans. Gran part dels monuments gòtics de la ciutat, com ara la catedral o Santa Maria del Mar, estan fetes amb pedra d’aquest lloc.

Quan es crea el cementiri de Montjuïc, a finals del segle XIX, hi havia els panteons de les famílies riques, els nínxols de les classes mitjanes i els obrers més pròspers, i les fosses comuns per als més pobres, situades al Fossar de la Pedrera. Aquesta funció es manté des de principis de segle XX fins a entrada la democràcia. Però des del 1939 fins al 1951, aquest fossar adquireix una altra funció.

A partir de la caiguda de Barcelona a mans dels feixistes, el 26 de gener del 1939, es van executar a la ciutat 1707 persones, la majoria, al Camp de la Bota. Els cossos sense vida dels executats eren traslladats al Fossar de les Moreres pel centre de la ciutat a poca velocitat per crear una sensació de terror. Els noms d’aquestes persones estan perfectament documentats a unes columnes del cementiri perquè, a diferència dels morts a les cunetes de tants i tants llocs, aquests van ser legalment executats des del punt de vista de les lleis i els judicis del règim franquista. D’aquestes 1700 persones, un 70% eren de la CNT; 265, d’ERC i 120 del PSUC.

Al Fossar de les Moreres també hi ha un memorial a les Brigades Internacionals, les 40.000 persones que van venir a lluitar contra el feixisme a Espanya de manera voluntària. Aproximadament el 20% eren jueus i també hi ha una placa que els recorda. També hi ha un memorial dedicat als maquis, les persones que van seguir lluitant després de la derrota republicana. S’hi troba a faltar, però, un record pels 10.000 republicans que van ser enviats als camps de concentració, dels quals en van morir 7.000, sobretot a Mauthausen i a Àustria.

El president Lluís Companys també hi té un memorial i hi és enterrat. Després de la seva execució, el 15 d’octubre de 1940, la guàrdia civil va lliurar el cos als enterradors del Fossar de les Moreres. Però la família va aconseguir fer-se amb el cos i posar-lo, de manera clandestina, al nínxol de la minyona de la família. Allà hi va romandre fins a la dignificació de l’espai, als anys 80.

Tot i la importància simbòlica del Fossar de la Pedrera, aquest espai encara és un espai molt oblidat per gran part de la població.