Al número 30 de la via Laietana hi ha el primer edifici que es va construir en aquest carrer. Va ser un encàrrec de Francesc Cambó, que hi va establir la residència.
Un àtic amb ascensor
Francesc Cambó va ser un dels impulsors de l’obertura de la via Laietana, un carrer que havia d’unir l’Eixample, el nou barri dels burgesos, amb el port, el lloc on feien els negocis aquests burgesos.
Cambó havia estat regidor de l’Ajuntament i, en el moment de l’inici de les obres de la via Laietana, era comissari de l’Exposició Internacional del 1929. Creia tant en el projecte de la nova via que s’hi va fer una casa. A més, a diferència del que es feia fins aquell moment, s’hi va instal·lar a l’àtic, preveient la revaloració dels pisos alts gràcies a l’aparició de l’invent de l’ascensor. Les plantes baixes es van destinar a oficines.
L’edific és obra de l’arquitecte Alfons Florensa, també autor d’altres edifics de la via Laietana. Tots tenen un estil que recorda els gratacels dels edificis de Chicago als anys 20. El jardí del terrat és obra de Nicolàs Forestier, el paisatgista que va fer els Jardins de Montjuïc per a l’Exposició del 29, amb ajuda de Rubió i Tudurí.
Polític de dretes i mecenes cultural
Francesc Cambó va liderar la Lliga Regionalista i va ser ministre en dues ocasions. Va donar suport als cops d’Estat de Primo de Rivera i Franco per garantir l’ordre públic. Com diu Pau Guardans, propietari del Grand Hotel Central i net del polític, “Cambó volia una Catalunya ambiciosa dins una Espanya gran”. Amb aquest pensament, va impulsar l’establiment de l’Hotel Ritz a la ciutat, el primer hotel de luxe de César Ritz que s’obria en una ciutat que no era capital d’Estat.
L’immoble ha viscut diferents episodis històrics. Va ser la famosa manifestació al crit de “Visca Macià; mori Cambó!”, durant la qual unes quantes persones van entrar a l’edifici i van causar-hi alguns desperfectes. Durant la Guerra Civil, va ser ocupat per la CNT-FAI, que hi va fer un hort al terrat per abastir-se d’aliments.
Cambó també va ser un important mecenes cultural, que va donar suport a projectes com la Bernat Metge o la Pompeu Fabra.
Cambó va morir el 1947, quan la seva única filla, Helena Cambó, tenia 20 anys. Helena Cambó va viure fins que va morir, el gener del 2021, a l’edifici de la via Laietana. Ho va explicar Pau Guardans, propietari del Grand Hotel Central i net de Francesc Cambó, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’ del 2020.
