A Luis de Lacy, un heroi de la guerra del Francès, li va costar molt trobar la pau després de mort. La guerra del Francès es va iniciar el 1808 amb l’entrada de Napoleó i va finalitzar el 1841 amb el retorn de Ferran VII d’Espanya al poder. Militar espanyol d’ascendència irlandesa, De Lacy va ser expulsat de l’exèrcit espanyol, integrant-se uns anys després al bàndol francès. Però després dels fets del 2 de maig, va retornar a l’exèrcit espanyol lluitant contra Napoleó.

De Lacy va participar activament en la redacció de la Constitució de Cadis del 1812 i va ser nomenat primer president de la Diputació provincial de Barcelona al 1714. A més de ser considerat un heroi de la guerra, va personificar la recuperació de les llibertats polítiques. De Lacy es va sentir traït per Ferran VII quan va abolir la Constitució. El 1817 va ser detingut a Catalunya i condemnat a mort, però pel temor que es produís una revolta popular el van traslladar a Mallorca, on va ser afusellat.
Al cap de tres anys, el 1820, les noves autoritats del trienni liberal van decidir tornar a Barcelona les despulles del general a la capella castrense de la Ciutadella, encara avui en peu. Acabat el trienni, van tornar els absolutistes, que van ordenar retirar la tomba del general i llençar les restes al femer. El capellà de l’església, però, va recuperar les restes d’amagat i les va soterrar en un petit hort. El 1881 un historiador va trobar les despulles del general De Lacy i van acabar en mans d’un notari que se les va emportar a casa seva i les va tenir durant 22 anys. A principis del segle XX les restes van canviar altra vegada de lloc, aquest cop a un nínxol al cementeri de Montjuïc. Degut al deteriorament del pas dels anys, van traslladar les despulles finalment al panteó militar del soldats del cementeri de Sant Andreu.