Luis de Lacy, el general de les sis tombes, està enterrat al panteó del Soldat, al cementiri de Sant Andreu. A Lacy, un heroi de la guerra del Francès, li va costar molt trobar la pau després de mort. Les seves restes van passar de tomba en tomba fins arribar al cementiri de Sant Andreu. Ho va explicar Xavi Casinos, periodista i escriptor, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
Heroi de la guerra del Francès
Militar espanyol d’ascendència irlandesa, De Lacy va prendre part a la guerra del Francès. Aquesta guerra es va iniciar el 1808 amb l’entrada de Napoleó a Espanya i va finalitzar el 1841 amb el retorn de Ferran VII al poder.
De Lacy va començar la guerra al bàndol espanyol, però va ser expulsat de l’exèrcit per un problema de faldilles. Uns anys després, es va integrar al bàndol francès i va lluitar a diferents fronts europeus. Però a causa dels fets del 2 de maig, De Lacy es va enutjar amb els francesos i va retornar a l’exèrcit espanyol, on va arribar a ser un heroi per una acció de resistència.
Símbol de la recuperació de les llibertats polítiques
De Lacy va participar activament en la redacció de la Constitució de Cadis del 1812, la Pepa. Més tard, va ser nomenat primer president de la Diputació provincial de Barcelona, gest que es va interpretar com un retorn de les institucions perdudes el 1714. D’aquesta manera, a més de ser considerat un heroi de la guerra, va personificar la recuperació de les llibertats polítiques.
Afusellat a Mallorca
Quan Ferran VII va abolir la Constitució, De Lacy es va sentir traït i va protagonitzar un pronunciament militar el 1817. El cop va fracassar i De Lacy va ser empresonat a Catalunya. Va intentar escapar, però va ser detingut de nou, jutjat i condemnat a mort. Però De Lacy era gairebé un mite pels catalans i davant el temor que es produís una revolta popular, el van traslladar a Mallorca, on va ser afusellat al castell de Bellver el 5 de juliol de 1817. El seu cos va ser enterrat al fossar del castell.
Despulles viatgeres
Al cap de tres anys, el 1820, hi va haver un nou alçament militar, el Pronunciament de Riego, que va donar pas al Trienni Liberal. Les noves autoritats van decidir tornar les despulles del general a Barcelona i es van dipositar a la capella castrense de la Ciutadella, encara avui en peu.
Acabat el Trienni Liberal, van tornar els absolutistes i van ordenar llençar les restes del general al femer de l’horta de la casa parroquial. El capellà de l’església, però, va recuperar les restes d’amagat i les va enterrar al peu del mur de la capella. Hi va plantar un eucaliptus per recordar el lloc.
El 1881, seguint la pista que havia deixat el capellà i gràcies a una campanya de La Vanguardia, un historiador va trobar les despulles del general De Lacy. Com que no sabien què fer-ne, les restes van acabar a mans d’un notari que se les va emportar a casa seva i les va tenir durant 22 anys.
Amb la mort del notari, el 1903, les restes van tornar a mans del governador civil, que va decidir posar-les en un nínxol al cementeri de Montjuïc.
Finalment, a Sant Andreu
A finals dels anys 40, el nínxol estava molt deteriorat i les autoritats van rescatar les restes del general i les van entregar a l’exèrcit. Justament en aquella època, l’exèrcit havia construït el Panteó del Soldat per enterrar soldats sense recursos, i les despulles de De Lacy van ser definitivament dipositades en un nínxol d’aquest panteó al cementiri de Sant Andreu.