La torre de Collserola és l’edifici més alt de la ciutat i el punt neuràlgic de les telecomunicacions d’Espanya, però també és un exemple de disseny, funcionalitat i respecte pel medi ambient.
La torre més alta
La torre de Collserola fa 288 metres d’alçària. Està formada per tres parts: una columna central de formigó armat buida per dins, 13 plataformes formades per l’estructura metàl·lica i els tirants, l’element que subjecta la torre i permet que no es bellugui amb el vent.
Respectuosa amb l’entorn
La torre de Collserola és obra de l’arquitecte Norman Foster. La maqueta original que va presentar l’estudi per al concurs d’idees convocat per l’Ajuntament de Barcelona el 1988 es conserva a la mateixa torre. A més del projecte de Foster, se’n van presentar tres més: el de Margarit i Boixader, el de Santiago Calatrava i el de Ricardo Bofill.
El projecte de Foster va guanyar, entre altres coses, per ser el més respectuós amb l’entorn natural on havia d’anar. Per exemple, té una estructura més lleugera que les torres que s’havien construït als 50 i els 60. Foster, quan va presentar la torre, va dir que plantaria el darrer arbre de Barcelona i el primer del Parc de Collserola. El cas és que la torre respecta el perfil de la muntanya i la vegetació de l’entorn. Fins i tot, l’edifici auxiliar està mig enterrat a la muntanya per passar més desapercebut.
Centre emissor de senyals
El projecte de la torre de Collserola es va començar a pensar a principis dels any 80 perquè en aquell moment hi havia una liberalització de l’espai radioelèctric i es preveia una gran entrada de televisions, ràdios i empreses de telecomunicacions privades que necessitarien infraestructures per fer arribar els senyals i continguts a tothom. L’empresa que avui la gestiona té com a funció mantenir les instal·lacions perquè les empreses que ho desitgin puguin posar-hi les antenes per fer arribar el senyal a tota l’àrea metropolitana.
Cal recordar que fins als anys 80 a Espanya hi havia entre dos i quatre canals de televisió. A partir d’aleshores van aparèixer un munt de canals privats i televisions públiques. Avui, tots els senyals de televisió i FM que arriben a Barcelona i l’àrea metropolitana surten d’aquesta torre.
Un mirador obert al públic
L’Ajuntament va atorgar la concessió d’ús dels terrenys per 50 anys i va demanar a l’empresa la construcció d’un mirador obert al públic. Aquest mirador és la planta 10 de les 13 plataformes metàl·liques.
Construcció ràpida
La construcció d’una torre d’aquestes característiques va ser un repte. Més encara si es té en compte que s’havia d’enllestir abans de l’inici dels Jocs Olímpics. Una curiositat és que les 13 plataformes, inicialment pensades per ser construïdes en altura, es van fer totes a terra i es van pujar d’una sola vegada amb un gat hidràulic. Des que es va construir, l’any 1992, la torre de Collserola s’ha convertit en una icona de la ciutat i forma part de la silueta urbana de Barcelona.
Ho va explicar Montse Carner, responsable de Relacions Externes de la Torre de Collserola, en aquest capítol de ‘Va passar aquí‘.
