A mitjans del segle XIX un grup de bacallaners aprofitant la incorporació de les dones al món laboral van idear l’ofici de tallar, desespinar, remullar, dessalar i preparar el bacallà per portar-lo a la taula. Així es podia comprar i menjar de manera que es va multiplicar el consum d’aquest producte.
L’ofici de bacallaner és exclusiu de Catalunya i les bacallaneries havien estat una part bàsica dels mercats, hereves del mercat romà, on ja es venien les conserves de peix.
Barcelona talla el bacallà
El consum de la ciutat de Barcelona és superior al de molts països. Abans del 1700 ja està documentada l’aparició de venedors holandesos i britànics que es van instal·lar a Barcelona, en un moment en què aquest aliment era molt assequible i econòmic per a la població.
“Tallar el bacallà” és una frase feta que prové d’aquest ofici, que en l’època era sinònim de bonança i poder. El bacallaner Esteve Masclans hereu d’una família que tenien una parada improvisada a la plaça del Pedró i des de 1882 al Mercat de Sant Antoni, ens ho explicava en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
