La manca d’hotels a la ciutat, mesos abans de començar l’Exposició Universal del 1888, va agilitzar la construcció d’un hotel de 600 habitacions en 53 dies! Era l’Hotel Internacional, obra de Lluís Domènech i Montaner, situat al passeig de Colom, entre la via Laietana i la Rambla.

 

Una ciutat amb pocs hotels

En aquella època, Barcelona no tenia gaires hotels. Els que hi havia eren a Ciutat Vella i eren petits i no gaire confortables. L’Internacional es va fer seguint un model que en aquella època estava de moda a Europa, d’hotels grans com els que hi havia a París o altres grans capitals.

Els hotels d’aquesta mena, construïts expressament per un esdeveniment concret, es feien en forma de concessió. S’edificaven, i quan s’acabava l’esdeveniment, en aquest cas l’Exposició Universal, s’enderrocaven.

Una oportunitat per a Domènech i Montaner

Quan va rebre l’encàrrec, Domènech i Montaner encara era un arquitecte novell sense gaire feina. Acabava d’entrar de professor a l’escola d’arquitectura. Però l’Exposició Universal li va oferir la possibilitat de fer un gran salt professional. De fet, va rebre tres encàrrecs: el cafè restaurant de l’Exposició (municipal); l’Hotel Internacional (privat) i la reforma de l’Ajuntament (municipal). Aquestes feines li van donar fama i va passar a ser un personatge públic reconegut.

 

Edificat en 53 dies!

Domènech i Montaner era conscient que l’hotel s’havia de fer en temps rècord. Per això, va idear un sistema de construcció amb unes formes i uns materials que permetien avançar a gran velocitat i recuperar-ne algunes parts quan s’hagués de desmuntar.

Un edifici sobre vies

Les obres van començar a mitjans de desembre del 1887 i van acabar el 14 de febrer del 1888, quan la ciutat va començar a rebre els 400.000 visitants de l’Exposició.

Els terrenys sobre els que es va construir eren guanyats al mar i, per tant, poc resistents. Domènech va inventar uns fonaments fets amb vies de tren que a través d’unes voltes invertides repartien el pes de manera uniforme. Sobre les vies, es muntaven els pilars i les parets de maó. Es va fer servir el maó com a element bàsic perquè a Catalunya se’n feia molt i hi havia uns paletes molt bons.

Feina en cadena

L’organització de la feina es va fer a partir de grups de paletes especialitzats en determinades parts, gairebé feina en cadena. La feina es feia de dia, i de nit, una brigada de treballadors amb els arquitectes la revisaven, la corregien si calia i hi afegien detalls artístics. La decoració era, bàsicament, de pintura.

Quan l’edifici va ser cobert, es va coronar amb una bandera, en aquest cas una senyera, com era costum a les obres. També es va fer una cerimònia de benedicció amb presència de l’alcalde. Però la feina dins l’edifici seguia.

Dades de rècord

L’hotel ocupava un solar de 5.000 metres quadrats, amb una façana de 150 metres. Tenia capacitat per a 2.000 persones; 600 habitacions i 30 apartaments familiars.

En aquella època, als EUA estaven obsessionats amb la construcció ràpida de grans edificis. Quan se’n van assabentar del temps de rècord de la construcció del Continental, van dir que semblava una obra feta pels americans.