Nou persones que van patir lesions durant les càrregues policials de l’1-O a diferents províncies catalanes (dues de els quals a Barcelona),  han decidit presentar una querella “per un crim de lesa humanitat” contra els màxims responsables policials i ministerials del dispositiu que es va dissenyar per evitar les votacions de l’1 d’octubre. Ho fan amb el suport de lAssociació Atenes de Juristes pels Drets Civils, l’Associació d’Afectats 1-O i l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida. Han interposat la querella a l’Audiència Nacional i també han enviat una notificació a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional de La Haia per l’atac “sistemàtic i planificat” contra la població civil aquell dia.

La querella concretament va adreçada contra l’ex-secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto Ballesteros  i el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de les Cobos. També s’hi inclou a Àngel Gozalo Martín (ex-cap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya) i Sebastián Trapote (ex-cap de la Policia Nacional a Catalunya).

Pel que fa als responsables polítics, es querellen contra Enric Millo (ex-delegat del govern a Catalunya) i contra els qui en aquell moment eren sots-delegats del govern a Lleida, Girona i Tarragona. A més, hi ha inclosos els caps de sector i caps d’unitat de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional en cadascun dels 100 col·legis electorals que es descriuen a la querella. Molts dels denunciats van declarar com a testimonis en el judici del procés. 

“Atac sistemàtic contra la població civil”

Els querellants afirmen que aquestes persones van dur a terme un “atac sistemàtic contra una part de la població civil resident a Catalunya” i denuncien que “van planificar una operació al marge de l’actuació policial emparada per una resolució judicial i per unes instruccions policials públiques”. Asseguren que les ordres van ser transmeses de manera jeràrquica, des de la cúpula i que es van fer servir canals orals i no pas escrits per a transmetre-les. “No és fruit de la decisió del cap de l’escola en concret, tot es produeix a la mateixa hora i de la mateixa manera, és evidentment una ordre superior“, explica Lluis Mestres, de l’associació Atenes.

Alguns dels centres de votació en els quals van actuar els cossos policials eren punts on havien d’anar a votar líders independentistes. Segons l’acusació, aquesta tria pretenia aconseguir més impacte mediàtic per atemorir a la població civil perquè no anés a votar.

Els denunciants creuen que durant el disseny de l’operació Copèrnic es va deixar al marge expressament els Mossos d’Esquadra, prescindint totalment el contacte i la col·laboració amb la policia catalana. Diuen que aquell dia, van actuar a Catalunya 11.000 agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Aquí, hi sumen els 6.000 agents que el govern espanyol va enviar expressament amb els 5.000 que ja estaven establerts a Catalunya.

Creuen, a més,  que aquest atac es va preparar durant els mesos previs a l’1-O, però sostenen que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja haurien recollit en secret informacions  sobre les activitats polítiques i socials a Catalunya abans, entre els anys 2014 i 2016.