L’inici de l‘enderroc del Miniestadi suposa una fita important per al FC Barcelona i per als barris situats als entorns del Camp Nou. Al llarg de la història del Barça, el projecte sempre ha estat una de les assignatures pendents de les diferents directives que han liderat el club els darrers anys.
15 anys després de la construcció del Miniestadi, l’any 1982, el llavors president del Barça, Josep Lluís Nuñez, va començar a parlar de la remodelació del segon camp de futbol de l’entitat. El projecte, batejat com a Pla Barça 2000, preveia la creació de multicines i quatre pavellons. Les protestes veïnals i la falta de suports polítics van obligar el club a enterrar la proposta i no va ser fins a l‘entrada de Joan Laporta, l’any 2003, quan es va reactivar l’interès del Barça per la requalificació del Miniestadi.
La proposta de Norman Foster
L’entitat blaugrana va organitzar un concurs internacional per a la reforma del Camp Nou, i de retruc, el camp del filial. El va guanyar l’arquitecte Norman Foster, amb una proposta que va canviar la imatge de l’estadi, amb un mosaic policromàtic de la façana i un pla ambiciós que també va suposar un nou Palau Blaugrana que es va aixecar al mateix lloc on hi ha l’actual. És la gènesi de l‘Espai Barça. El projecte de l’arquitecte britànic va quedar aparcat amb l’arribada a la directiva de Josep Maria Bartomeu. A principis d’abril del 2014, els socis van votar en referèndum el nou Espai Barça i pràcticament un any més tard es va presentar en societat el projecte guanyador. La construcció d’un renovat Camp Nou i del nou Palau Blaugrana a l’espai del Miniestadi són les peces clau d’aquesta gran aposta.
