Els dos ex-màxims responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya durant l’1-O, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo respectivament, han acusat els Mossos d’Esquadra d'”inacció”. Tots dos han declarat aquest dimecres com a testimonis en el judici del procés i han afegit que dies abans de l’1 d’octubre ja tenien la percepció que la policia catalana seria passiva. Pensaven, han dit, que o bé no actuarien o bé el dispositiu seria “insuficient.

Gozalo diu que va començar a sospitar el 19 de setembre perquè els Mossos van trigar “40 minuts a contestar” quan la Guàrdia Civil els va requerir per escorcollar a la seu d’Unipost de Terrassa. Trapote ha afirmat que ho van comprovar el mateix matí de l’1 d’octubre perquè la majoria de centres estaven oberts i alguns ciutadans fins i tot hi van passar la nit. Per això, ha explicat que va trucar Diego Pérez de los Cobos, el coordinador del dispositiu, i li va donar l’ordre d’emprendre un pla alternatiu que ja tenien preparat, que ha anomenat “pla B”.

Tots dos, a més, han acusat els Mossos d’espiar els agents de la policia espanyola per l’1-O i d’advertir als ciutadans de la possible intervenció als col·legis. “Informaven de quan sortíem, entràvem i van fer fotos dels vehicles de la Policia Nacional”, ha dit Trapote. El comissari Manel Castellví, que el dia del referèndum estava al capdavant de la comissaria d’Informació, ho ha negat en la seva declaració el mateix dia.

“La policia no colpeja de manera gratuïta”

Tots dos exdirigents han coincidit que la resistència que van trobar als centres de votació era “violenta” i, segons Trapote, “perfectament organitzada” perquè els van fer “cadenes humanes i els van bloquejar el pas”, sobretot a la sortida. Gozalo, de la Guàrdia Civil, ha dit que “la resistència passiva va mutar cap a una actitud més virulenta, amb llançament d’objectes inclòs.”

A preguntes de l’advocat de Dolors Bassa, Trapote ha explicat que van fer un ús de força  “congruent, racional i proporcionat” i quan “no hi havia més remei”. En aquest sentit, ha remarcat que “la policia no es dedica a colpejar de manera gratuïta” ni “altera l’ordre públic”.

“Llenguatge pre-bèl·lic” dels CDR

De la seva banda, Gozalo, de la Guàrdia Civil, ha assenyalat els CDR i ha dit que van convidar als ciutadans a participar en “tallers de formació teòrica-pràctica per resistir o oposar-se” a les actuacions policials per “defensar les urnes”. I ha afegit que quan deien aquest càntic utilitzaven un  “llenguatge pre-bèl·lic”. 

Han remarcat que diversos agents van resultar ferits, 65 de policies nacionals i “diversos” guàrdies civils, segons Gozalo, dels quals cinc van estar de baixa posteriorment. L’advocat de Joaquim Forn ha preguntat a Trapote sobre els ciutadans lesionats i ha dit que “ignora” la quantitat.

El 20-S

A preguntes de les defenses, també han parlat del 20-S. L’excap de la Policia Nacional ha dit que volien entrar a la seu de la CUP perquè sospitaven que tenien molta propaganda però que l’ordre judicial per entrar-hi, ha dit, no va arribar mai. Sobre els cotxes de la Guàrdia Civil davant d’Economia, l’exresponsable ha revelat que les armes llargues que hi havia a dins eren per disparar pilotes de goma i que no van poder entrar els vehicles dins el departament perquè per l’alçària no entraven al garatge.

Ni Gozalo ni Trapote no ocupen actualment el càrrec que tenien durant el referèndum. Trapote es va jubilar i Gozalo va ser ascendit.