El 25 de febrer del 2020, el Departament de Salut va fer públic el primer cas de covid-19 a Barcelona, el primer de diagnosticat a tot Catalunya. Es tractava d’una dona italiana de 36 anys, resident a la ciutat, que havia viatjat a Bèrgam i Milà dies abans. El 24 de febrer va anar a l’Hospital Clínic amb símptomes similars a la grip. Allí, al cap d’unes hores després, van confirmar que tenia una infecció de SARS-CoV-2. La pacient va estar un mes aïllada al centre i no va desenvolupar símptomes greus.
Quan les autoritats sanitàries van informar d’aquesta primera pacient, l’epidèmia començava a treure el cap a Itàlia i a la Xina ja provocava els primers morts. Aquell dia d’ara fa un any, l’aleshores secretari de Salut Pública, Joan Guix, va voler donar un missatge de tranquil·litat, tot assegurant que esperava que amb el coronavirus no es repetís “l’alarma viscuda el 2009 per la grip A“. En aquest sentit, va expressar que era més preocupant “la grip estacional que el coronavirus“.
Els protocols que se seguien en aquell moment eren diferents dels actuals: aleshores, es feien proves diagnòstiques només a les persones amb símptomes que havien viatjat a zones considerades de risc. El temps, però, va acabar demostrant que aquest procediment era insuficient: dies després, el virus es va estendre com una taca d’oli. De fet, hi ha sospites que feia temps que circulava entre la població. El 13 de març, Pedro Sánchez va declarar l’estat d’alarma que va portar a confinar la població a partir de l’endemà.
12 mesos després: 20.000 morts a Catalunya
12 mesos després del primer cas diagnosticat de covid-19, les xifres que ha deixat aquest coronavirus mostren l’enorme impacte que ha deixat a Catalunya: 20.565 morts i més de mig milió de contagis confirmats. Encara ara els hospitals continuen plens de malalts i ja plana l’amenaça d’una possible quarta onada, mentre apareixen i s’expandeixen variants més contagioses.
Malgrat el col·lapse als hospitals, el govern de la Generalitat en funcions assenyala l’esforç que s’ha fet en l’àmbit de la salut. L’executiu explica que fins ara s’han contractat 13.000 professionals sanitaris, els quals es quedaran un cop passi la pandèmia. També s’han triplicat els llits de crítics i s’han construït cinc hospitals satèl·lit. Tot plegat ha estat possible, sobretot, pels fons covid que va transferir l’Estat el 2020. El vicepresident en funcions, Pere Aragonès, ha demanat que es mantinguin aquests diners.
Cap a la immunitat de grup
La gran esperança ara per reduir considerablement la petjada de la pandèmia són les vacunes, fetes en un temps rècord i amb un objectiu ambiciós: assolir la immunitat de grup com més aviat millor. El Govern espanyol preveu arribar a aquest escenari a finals de l’estiu, amb un 70 % de la població vacunada. La Unió Europea també s’ha marcat aquest objectiu. Per la seva banda, el govern català estima que al juny ja s’hauran vacunat el 40 % dels catalans.
