El judici del procés ha iniciat aquest dimecres la segona part: la dels testimonis. A partir de les 10 del matí, el tribunal ha començat a fer declarar el bloc de càrrecs polítics i els primers a comparèixer han estat el diputat d’Esquerra Joan Tardà i l’expresident de la Generalitat Artur Mas.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-proces-directe/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
El diputat d’Esquerra Joan Tardà -proposat per Vox i la defensa de Cuixart- ha explicat que el 20 de setembre va participar a la mobilització al Departament d’Economia, una concentració que, segons ha dit, va ser “espontània”. De fet, ell se’n va assabentar en el taxi. Ha explicat que la situació era de “normalitat” i que “no em vaig sentir violentat per ningú, ni que les persones estiguessin tenses”. Així, ha negat la violència que sostenen els acusacions. “No era un escenari de tensió, era d’una indignació de viure una situació anòmala i immerescuda”, ha dit.
Sobre el referèndum de l’1-O, Tardà ha dit que va ser “un dels moments més emotius de la meva vida” i “la voluntat d’un poble indefens, cívic, pacífic i democràtic”. Tardà també ha defensat les mobilitzacions ciutadanes, però ha alertat que “ni la unitat d’Espanya ni la independència de Catalunya valen una mínima violència”.
Al principi de la declaració, el tribunal li ha cridat l’atenció diverses vegades perquè no fes referència a valoracions polítiques. També li ha dit que els testimonis no tenen dret a parlar en català.
Mas reconeix que va alertar Puigdemont del perill de convocar el referèndum
L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha reconegut davant el Tribunal Suprem que va alertar Carles Puigdemont de les dificultats de convocar el referèndum de l’1 d’octubre i ho va fer, ha dit, per la seva experiència amb la consulta del 9 de novembre del 2014 per la qual està condemnat a dos anys d’inhabilitació per desobediència. “Els vaig dir que si optaven pel referèndum jo no m’hi oposaria però que mai no es perdés per part de la Generalitat la capacitat d’iniciativa institucional”, ha manifestat.
Ha dit que les eleccions sempre permetrien obtenir “una fotografia” de la situació i controlar-la. Pel que fa la via unilateral, ha explicat que, tot i que no es descartava el 100 %, “mai no va ser ni la primera, ni la segona ni la tercera opció de la part sobiranista”. En aquest sentit, ha assegurat que la voluntat “sempre era buscar acord amb les autoritats de l’Estat”.
Pascal i De Gispert defensen la legalitat de l’acció parlamentària
L’excoordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, ha declarat davant del Tribunal Suprem a partir de les set de la tarda, després que ho fessin l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. A preguntes de la fiscalia, Pascal ha defensat l’objectiu de la independència per mitjans pacífics i acordats amb l’estat i ha admès que en els dies previs a la declaració d’independència ella era partidària de convocar eleccions i deixar de banda la via unilateral. L’exdiputada ha recordat que la voluntat del govern de Puigdemont era “parlar, dialogar, pactar” i que l’expresident ho va dir obertament en diversos discursos previs a la convocatòria del referèndum.
L’expresidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha defensat que a la cambra catalana s’hi va a “debatre, discutir, parlar i votar” i ha explicat que “era habitual” que els partits demanessin ampliar l’ordre del dia el mateix dia del ple, tal com va passar els dies 6 i 7 de setembre del 2017, però que no recorda, si mentre ella va ser presidenta del Parlament, alguna vegada va utilitzar el procediment “d’urgència” que es va utilitzar aquells dies per aprovar les lleis del referèndum i de transició nacional.
Reguant i Baños en neguen a declarar
Els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños han estat els protagonistes del moment més polèmic de la jornada. Tots dos s’han negat a declarar com a testimonis de l’acusació exercida per Vox i el president de la sala Manuel Marchena els ha fet marxar sense declarar. La seva decisió de no declarar tot i estar-hi obligats ha estat remesa al jutjat de guàrdia, que haurà de decidir quines conseqüències penals pot comportar per als dos exdiputats.
Torrent compareixerà el 4 de març
El tribunal havia citat el president del Parlament a dos quarts d’11 del matí, hora en què Roger Torrent estava al ple a la cambra catalana. Per això, va al·legar al tribunal que no hi podia assistir i aquest dimecres Marchena ha anunciat que ha tornat a citar Torrent per al 4 de març a les 11.30 h.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici als presos polítics” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/judici-presos-politics/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-negra”][/vc_column][/vc_row]
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Tots els testimonis que declararan en el judici de l’1-O” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/testimonis-judici-presos-politics/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-negra”][/vc_column][/vc_row]
Les declaracions de testimonis continuaran dijous amb una desena més, entre els quals hi ha l’alcaldessa, Ada Colau, que està citada a les 12 h. En total, en la vista oral n’han de comparèixer més de 500, entre càrrecs polítics, policials i ciutadans ferits l’1 d’octubre.
