Després de sis mesos tancat pel coronavirus ja torna a estar operatiu el servei per a dones sense llar que gestiona l’entitat Lola, no estás sola a Verdum. Es tracta d’un espai que ofereix un punt de trobada, assessorament i acompanyament a dones sense llar, al mateix temps que hi troben productes d’higiene, roba i un lloc on dutxar-se i fer la bogada. L’entitat fa mesos que reclamava tornar a obrir, però en no ser considerada servei essencial, no ho ha pogut fer fins ara. Han notat, diuen, un increment de la demanda, ja que consideren que la covid-19 ha fet aflorar moltes situacions de sensellarisme femení.
El local, tancat durant el confinament
Lola, no estás sola va engegar per oferir suport i un espai segur a les dones sense llar, tant les que viuen al carrer com les que s’amaguen a infrahabitatges o a pisos on viuen situacions de violència de gènere o assetjament per evitar acabar al carrer.
Durant la covid-19 l’entitat no ha deixat de col·laborar amb l’Administració i amb aquelles dones amb qui mantenia el contacte, però no van rebre permís per reobrir el local fins que es va assolir la nova normalitat. L’Ajuntament va habilitar un espai específic per a persones sense llar durant el confinament que segueix obert.
D’una banda, han detectat que el confinament ha impulsat més dones a sortir de situacions incòmodes o de violència en l’àmbit domèstic. I les perspectives és que de mica en mica continuïn arribant més casos al local. “Quan parlem de tot el sensellarisme de portes endins, de dones que es troben amb situacions molt complicades dins de casa, la covid-19 ha fet que aflorin i s’incrementin” —explica Clara Naya, de Lola, no estás sola—. Les raons són la convivència complexa durant el confinament i la precarietat laboral d’aquestes dones empitjorada amb l’aturada de l’activitat.
El més dur és mantenir les distàncies
Al local les dones troben assessorament i suport emocional, un espai segur. També poden accedir als serveis com les dutxes o rentadores i els productes d’higiene com desodorants o compreses, així com roba, procedents majoritàriament de donacions. Només hi ha una cosa que se’ls fa difícil: “Quan una dona t’està explicant segons quina situació moltes vegades una manera d’acompanyar-les és abraçar-la i això ara mateix no ho podem fer“, afirma Clara Naya.
Demanen ser servei essencial
D’altra banda, el confinament els ha fet veure la necessitat de garantir una major estabilitat per al projecte a través del finançament i del seu reconeixement com a servei essencial. Ara mateix tenen assegurada la subvenció fins al desembre i, tot i ser en un espai cedit per l’Ajuntament i col·laborar amb Serveis Socials, no van rebre permís per reobrir el local fins que van deixar enrere les fases de confinament. Per això tenen prevista una reunió a finals d’aquest mes amb l’Ajuntament, per clarificar el futur pressupostari i la seva declaració com a servei essencial.
