90 professors universitaris catalans de l’àmbit de les ciències socials, l’educació i la recerca reivindiquen l’educació presencial durant tota l’etapa obligatòria i, en la mesura del possible, també en els estudis posteriors i a la universitat. En un manifest obert a recollir més suports, defensen l’obertura dels centres educatius “com a instrument essencial de lluita contra la desigualtat i garant de l’equitat social”. Entre els signants hi ha professionals referents d’àmbits com la pedagogia, la psicologia o l’educació, entre els quals Marina Subirats, Xavier Bonal, Ismael Blanco o l’excomissionat d’Educació Miquel Àngel Essomba.
Després que el debat sobre el retorn a les aules s’hagi posat sobre la taula en els darrers dies, aquest grup d’experts asseguren que els sorprèn que “algunes veus exigeixin un nou tancament de les escoles”. En aquest sentit, remarquen que diversos estudis apunten que els infants es contagien i tansmeten menys el coronavirus que els adults, i puntualitzen, a més, que els contagis a les aules han estat “extremadament reduïts”. En canvi, creuen que “l’escola ha ajudat a la gestió de la pandèmia amb els seus protocols d’actuació i prevenció”.
Salut física, mental i emocional
Més enllà dels indicadors de la pandèmia, aquests experts reivindiquen que les restriccions per evitar contagis s’adoptin “partint d’una mirada més àmplia del concepte de salut i de salut pública” i que es tinguin en compte una “multiplicitat de dimensions”. “Les decisions polítiques no poden respondre únicament al risc de contagi” afirmen, i afegeixen que també cal tenir en compte “els costos socials que se’n deriven”.
Pèrdua de continguts i competències
Per aquest grup de professors, el tancament de les escoles a la primavera va suposar “una pèrdua d’aprenentatge generalitzada i un increment de la desigualtat educativa“. “Infants i joves han experimentat una reducció del seu ritme d’aprenentatge a causa del tancament escola. Destaquen que aquest ha estat especialment greu entre l’alumnat d’entorns més desafavorits”, en què hi ha una pèrdua de coneixements que triplica els de la resta.
A més, afirmen que, més enllà dels coneixement adquirits, els efectes negatius també han impactat en la salut física, mental i emocional dels alumnes. Com destaca el catedràtic de Sociologia de l’Educació de l’UAB, Xavier Bonal, els costos psicològics i emocionals són enormes. “Es perd ‘l’efecte company’,” la socialització necessària dels alumnes amb els seus iguals.
Bonal defensa també que el manifest neix com una reivindicació de les ciències socials que aporten “un coneixement diferent al científic, però que aporta també informacions rellevants” per decidir sobre l’obertura de les escoles. En aquest sentit, conclou que tots coincideixen en què “el tancament escolar es perjudicial per tothom, te costos socials elevats i especialment per alumnat més desafavorit.”
