Després de més de dos mesos a l’UCI, una pacient de l’Hospital de Bellvitge va poder passejar pels passadissos del centre. Aquest era el primer cop que “una pacient amb assistència circulatòria mecànica sortia de l’habitació per fer una passejada pel voltant de la unitat”, explica el cap de l’Àrea d’Infermeria de Malalts Crítics, Rafael Justel García. La dona patia una pneumònia greu com a conseqüència del coronavirus i “tenia molta por de sortir”, diu Justel.

Un programa d’humanització de les UCI

Aquest passejos són algunes de les accions que formen part del programa d’humanització de les unitats de cures intensives i fa anys que s’apliquen a Bellvitge. L’objectiu és posar al centre el benestar dels pacients, com també el de les famílies i els professionals. “Partim de les UCI com entorns molt tancats, amb accessos restringits. El projecte d’humanització, que compta amb la col·laboració d’un gran equip format per metges, infermers, fisioterapeutes i psicòlegs, intenta trencar amb aquest tancament i donar visibilitat al que es fa i com es treballa, perquè això té un benefici per al pacient i ajuda a la seva recuperació“, assegura el cap d’Infermeria.

Tractar cada cas de manera individualitzada o flexibilitzar l’horari de visites també són mesures que s’inclouen al pla, però com diu Rafael Justel, amb la pandèmia moltes s’han hagut d’adaptar o fins i tot aturar. Ara, per exemple, a excepció d’algun cas, les visites no estan permeses i, com explica, les tauletes han estat clau per facilitar el contacte dels pacients amb els seus familiars. Tot i això, lamenta que per “circumstàncies de salut pública” han hagut de deixar de banda algunes de les “formes de treballar” que van en la línia d’aquest procés d’humanització.

Coronavirus, en directe

Malgrat tot, en la mesura del possible, continuen amb les passejades. Fa tres setmanes, durant una estona, va poder sortir de la unitat de cures intensives un altre pacient que feia 19 dies que hi estava ingressat. Justel assegura que les passejades no només “els calma, els emociona i els anima a seguir lluitant”, sinó que també “tenen un efecte preventiu en l’aparició de símptomes característics del síndrome post-UCI, com el deliri, que es deriven de l’estrès i l’aïllament que pateixen a la unitat”.