Fa mig any, els 100 voluntaris de l’ONG World Central Kitchen (WCK) poc sospitaven que acabarien cuinant dia rere dia en un soterrani del Fòrum. Uns 50 cuiners –alguns de restaurants sofisticats de la ciutat– i persones d’altres àmbits elaboren àpats al Centre de Convencions Internacional de Barcelona des que va esclatar el coronavirus. Cada dia hi fan uns 5.000 menús.
Les racions que s’hi elaboren abasteixen les llargues cues de gent que demana un plat a les portes d’entitats i menjadors socials, una de les realitats que ha provocat la pandèmia. Els menús varien cada dia, amb arròs, pasta, llegums o verdures, també carn, fruita i làctics. Segons Carles Tejedor, xef i coordinador del WCK a Barcelona, la intenció és que “la dieta sigui equilibrada”.
“Hem intentat ajudar tots aquells llocs on les institucions no han arribat”, assegura Tejedor. En total, l’ONG ha repartit més de 200.000 àpats a Barcelona i rodalia des de l’inici de la crisi per la covid-19. El procediment no és senzill, però l’han fet àgil: xefs de renom són els qui maneguen els fogons, després toca empaquetar i les entitats o fundacions s’enduen el menjar per repartir-lo.
La venda ambulant a la Mina, tocada del tot
Agustí Clua, educador de l’Institut Escola la Mina, recull cada dia al Fòrum uns 150 àpats per a famílies del centre. “Sempre has de posar algú en llista d’espera perquè hi ha més demanda del que podem oferir“, lamenta. Clua relata que moltes famílies de l’escola es dediquen a la venda ambulant; amb l’estat d’alarma s’ha paralitzat i això ha provocat que hagin quedat “molt tocades”.
“Si no ens matava el virus, ens matava la gana”
Aquest és precisament el cas d’Adela Gómez: són tres a casa i tant ella com el seu marit són venedors ambulants. No ingressen res des de fa setmanes. “Si no ens matava el virus, ens matava la gana. Ha estat molt complicat”, afirma. Gómez recull menús cada matí i compta els dies perquè tornin els mercats, però amb un cert neguit: creu que hi costarà respectar les mesures de seguretat.
