Aquest dimecres s’ha celebrat la 25a edició de l’Audiència Pública als Nois i Noies de Barcelona, presidida per l’alcaldessa, Ada Colau, i marcada per la crisi del coronavirus. Es tracta del primer acte presencial que s’ha fet fa al Saló de Cent després de decretar-se l’estat d’alarma i això ha suposa que hi hagi restriccions d’aforament. Només hi han participat 13 nois i noies en representació de tota la resta d’alumnes de la ciutat.
L’alcaldessa Ada Colau ha iniciat l’acte, agraint als joves l’esforç que han fet durant aquestes setmanes de confinament. I en nom de les institucions els ha demanat “perdó”, perquè no els han tingut en compte. “Durant moltes setmanes se us ha dit que no podieu ni sortir al carrer”, ha dit. Colau ha afegit que “l’esforç ha valgut la pena”.
L’Audiència Pública és un procés participatiu, a través del qual els infants i adolescents (alumnes de 6è de primària, de secundària i d’educació especial, que tenen entre 12 i 16 anys) fan propostes a l’Ajuntament. Durant aquest curs els joves han treballat la temàtica de la igualtat i la coeducació. En total hi han participat 1.833 noies i nois de 37 centres educatius, dels 10 districtes de la ciutat.
Propostes i compromisos contra el masclisme
Els nois i noies han elaborat propostes durant el curs per acabar amb les actituds masclistes i millorar la igualtat en l’educació. S’adrecen a les escoles, a l’Ajuntament i també a l’àmbit familiar. Entre aquestes hi ha la demanda de crear protocols específics als centres escolars o introduir exemples de personatges femenins a totes les assignatures. Al govern municipal, li proposen, per exemple que habiliti punts d’acollida per a totes aquelles persones que se sentin assetjades pel carrer o que permeti només la publicitat que no contingui contingut sexista i que no promogui estereotips de gènere als espais públics de la ciutat.
De cara a l’any vinent, el consistori té previst desenvolupar un projecte alternatiu a l’audiència, anomenat Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona. La idea és que no hi haurà una única temàtica sobre la qual reflexionar.
