L’Ajuntament ha renovat el Pla Intercultural de Barcelona, 10 anys després de l’anterior. En aquest temps, però, la realitat intercultural de la ciutat ha canviat i per l’elaboració del pla s’ha fet abans una diagnosi que ha posat de manifest que, tot i que més d’una quarta part —el 27,8 %— dels habitants de la ciutat son nascuts a l’estranger, només un 1,4 % dels treballadors municipals ho són.
En aquest sentit, l’Ajuntament ha plantejat que la perspectiva intercultural s’ha d’integrar de manera transversal al consistori en la seva acció de govern de la mateixa manera que ja es fa amb la perspectiva de gènere. Per això, paral·lelament al Pla Intercultural, l’Ajuntament ha previst alguns instruments de governança que han de permetre introduir la diversitat cultural en la institució.
Aquests instruments han de servir per integrar la perspectiva cultural a l’acció municipal a curt termini i incidir en aspectes com la composició dels equips de treball, els criteris per definir serveis o programes municipals o els criteris en els processos de contractació. També es preveu reforçar la cooperació interterritorial a través dels districtes i, de fet, a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc ja hi han començat a treballar.
Per desplegar aquests instruments de governança, l’Ajuntament crearà una Comissió Interdepartamental d’Interculturalitat que es reunirà dos cops l’any i estarà presidida per la tinència d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciènca i Comunitat i on participaran diferents àrees i districtes del consistori.
A Barcelona conviuen 300 llengües
La diagnosi prèvia a l’elaboració del Pla Intercultural també ha posat de manifest que a la ciutat hi viuen persones de 180 països diferents, s’hi parlen 300 llengües i hi ha centres de culte de 25 confessions religioses.
En la diagnosi també es reflexa com les crisis econòmiques del últims anys han impactat de manera diferent a la població i que hi ha desigualtats vinculades a la manera com la legislació condiciona l’accés d’algunes persones a alguns drets i serveis. L’estudi reflecteix també que els alumnes d’origen estranger són, en general, més vulnerables i que hi ha més abandonament escolar prematur entre aquest col·lectiu.
Partint d’aquest estudi, el nou Pla Intercultural —que preveu invertir gairebé 15 milions d’euros fins al 2023— es basa en principis d’igualtat efectiva, reconeixement de la diversitat, interacció positiva i diàleg intercultural amb l’objectiu de “revertir les causes estructurals que perpetuen les desigualtats estructurals i econòmiques“.
