A tres quarts de nou del matí les portes del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras) s’obren cada dia per deixar sortir set dels infants que viuen amb les seves mares al centre. L’Anna Pijoan, l’educadora de la presó, i un grup de voluntaris de la Creu Roja els acompanyen fins a l‘Escola Bressol Cobi. Està situada just al davant. S’hi estaran fins a quarts de cinc, l’hora en què hauran de tornar al centre penitenciari. Des del 2011 l’escola reserva places per als fills de les preses que compleixen condemna. Una situació que no és fàcil per a les mares. Per això, de forma periòdica, les educadores els fan arribar fotografies i es reuneixen amb elles a la presó. “Una part important és generar confiança amb elles. Els seus fills venen aquí cada dia i moltes d’elles no han vist l’escola i coneixen les professores relativament poc”, explica l’educadora.
La Maria Roca és la directora de l’escola bressol i afirma que el projecte no hauria estat possible sense la “confiança de les administracions” i també de la resta de famílies del centre, que han “normalitzat” la presència d’aquests infants al centre “Són nens que funcionen com qualsevol altre infant de zero a tres anys de la ciutat de Barcelona. I aquí és on nosaltres enfoquem tota l’energia. Si tenim clar això, a partir d’aquí es construeix tot”, afegeix. El projecte pioner, ha rebut recentment un dels Premis Barcelona a la Innovació Educativa. A Wad-Ras, hi ha també una llar d’infants pròpia amb una educadora i una auxiliar per als nens que són molt petits o encara no han estat inscrits a l’escola bressol municipal.
L’únic departament de mares de Catalunya
Al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona hi ha actualment 150 recluses en règim de vida ordinari i 130 en règim obert. D’aquestes, 12 conviuen en l’únic departament de mares que hi ha a tot Catalunya, amb els seus fills menors de tres anys. A l’espai, apartat de la resta, les mares i els seus fills fan vida domèstica. Tenen sala de jocs, pati i menjador propis. Les recluses afirmen que conviuen com “una família”. Una d’elles, la Naiara, explica que es va assabentar que estava embarassada a l’aeroport, on va ser detinguda. Diu, però, que a Wad-Ras es va sentir “acollida” per la resta de preses que també són mares.
Delegar la cura dels fills és una oportunitat per a les recluses per poder fer les tasques del dia a dia a la presó (al servei de cuina, per exemple) o formar-se amb alguns dels cursos que s’ofereixen. Per a la majoria, però, deixar els fills unes hores no sempre és fàcil. Recentment, dues d’elles, la Isabela i la Rocío, han aconseguit un permís per recollir els infants a l’escola i passar una estona, a la tarda, fora de la presó. La Isabela afirma que “després de tan de temps aquí, dos anys i mig, poder sortir a buscar el meu fill és el millor que m’ha passat”.
Un projecte fins als tres anys
Els nens que viuen al centre penitenciari, però, només ho poden fer fins als tres anys. A partir d’aquesta edat, se’ls ha de buscar una alternativa, tal com marca la llei. Si la condemna de les recluses ho permet, i sempre que sigui possible, es busquen pisos tutelats. Sinó, es delega la cura dels infants a la resta de la xarxa familiar. Això, però, no sempre és possible. El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció Víctima, Amand Calderó, explica que “és un moment complicat i difícil, però és un moment necessari per la mateixa evolució dels infants. Els educadors i treballen aquesta transició juntament amb l’escola bressol municipal”.
Ja fa temps que el Departament de Justícia ha posat en marxa un tractament amb visió de gènere, adreçat a les dones internes a les presons. L’objectiu és dotar-les d’eines per quan tornin a la vida en llibertat. Es calcula que sis de cada 10 preses han patit violència masclista.
