La història del cinema està plena de pel·lícules que narren històries d’esportistes de grans gestes que acaben convertint-se en herois. La principal característica, però, és que gairebé sempre estan protagonitzades per homes. Aquí volem fer un repàs d’algunes de les pel·lícules més icòniques que han tractat les dones esportistes.

El test de Bechdel

Analitzarem amb un ull crític, però amb optimisme si les pel·lícules passen aquest test que ha de complir 3 punts:

  1. Que hi surtin com a mínim dos personatges femenins.
  2. Que aquests dos personatges parlin entre ells en algun moment.
  3. Que la conversa que s’estableix entre elles no tracti sobre homes.

test bechdel

Esportistes al cinema

Nadia Comaneci: la gimnasta i el dictador (Pola Rapaport, TV 2016)

Documental basat en la llegendària gimnasta romanesa que amb 14 anys va aconseguir el primer 10 als JJOO Mont-real ’76. Llums i ombres sobre les tensions polítiques i propaganda de la Romania dictatorial comunista de Ceaucescu. Relació política – esport.

 

Milion dollar baby (Clint Eastwood 2004)

La més famosa producció de Hollywood guanyadora de 4 Oscars. Entre altres temes, contraposa la relació que s’estableix entre un veterà i exitós entrenador de boxa, masclista, “jo no entreno noies”; i una jove boxejadora persistent i treballadora que vol que ell accepti entrenar-la. Un esport dur, de contacte, amb poca visibilitat femenina, no passa el test, però combat el masclisme. Relació home gran – dona jove en un món minoritari.

 

Maidentrip (Jilian Schlesinger 2013)

Documental de la jove navegant holandesa Laura Dekker. Ella mateixa es va gravar quan volia ser la persona més jove a navegar la volta al món en solitari. Sense vaixell acompanyant ni companyia a bord. Una experiència que va durar 2 anys i s’ha plasmat en aquest documental inspirador i no exempt de polèmica, ja que tenia 14 anys quan el va emprendre, “pobra noia”, “tota sola”, “no és prou forta davant del mar…” van ser algunes de les coses que se li van dir. Relació esport – naturalesa.

 

Bend it like Beckham (Quiero ser como Beckham, Gurinder Chadka 2002)

Ficció, història d’una noia anglesa d’origen hindú que s’incorpora a un equip de futbol femení, història d’amistat, d’equip, de cooperació… Posa de relleu les contradiccions esport- tradicions/religió, estereotips de gènere dins del futbol, interculturalitat, conflictes i decisions de superació personal…

 

Quarterback Princess, (La princesa del estadio, Noel Black 1983)

El títol ja fa pudor. Protagonitzada per Helen Hunt. Imatge de la típica família americana que arriba en un petit poble i la filla vol jugar a l’equip de futbol americà de l’institut. Causa crítica al poble i els companys li fan el buit. I més pudor fa que la mare hagi “sacrificat” els seus somnis per pujar la família… Relació noia jove en esport minoritzat i visió social. Passa el test, però ha envellit malament.

 

Battle of the Sexes, (Batalla de sexos, Valerie Faris, 2017)

Protagonitzada per Emma Stone i Steve Carrell. Basada en la batalla en les pistes de tenis de 1973. Es va voler provar si un extenista retirat Bobby Riggs (55 anys) podia guanyar una dona Billie Jean King (29 anys guanyadora Grand Slam). Ella va crear una lliga per a dones al saber de la desigualtat salarial. A la realitat, el repte va atraure 50 milions d’espectadors, defensa qüestió biològica. Reivindicació salarial per l’equiparació en un interès esportiu no biològic.

‘btv esports’, en femení

La Laia Pujolassos condueix una secció al programa ‘btv esports‘ per donar encara més visibilitat a l’esport femení, sobretot el que no apareix tant sovint als mitjans convencionals. Aquí descobrirem clubs, associacions, iniciatives, esportistes i dones que practiquen o destaquen en els seus respectius esports, però que no tenen el focus mediàtic. També farem un viatge en el temps recordant figures clau en l’esport femení. Aquí tens la llista dels programes i temes emesos:

  1. Entrevista amb la comissionada d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Carranza, i hem recordat Margot Moles, una superatleta, medallista olímpica, que va viure els millors moments durant els anys 30.
  2. Magda Amo, esquiadora i atleta barcelonina que ha competit al màxim nivell en categories paralímpiques de salt de llargada i sobretot d’esquí alpí, i que té una discapacitat visual a causa de la malaltia de Stargardt, una afectació degenerativa macular.
  3. Esport i maternitat, una relació sovint complicada, però necessària.
  4. Rosa Torras, primera catalana que va participar en uns Jocs Olímpics.
  5. Trenquem els prejudicis sobre les dones àrbitres.
  6. La nedadora Mari Pau Corominas va ser la primera esportista espanyola a arribar a una final olímpica.
  7. El Lima Horta, un equip pioner de bàsquet femení de Barcelona, que ha complert 30 anys.
  8. Especial 8-M, les reivindicacions del món de l’esport el Dia Internacional de les Dones.
  9. Practicar esports mixtos a Barcelona, cada cop més fàcil.
  10. Esportistes de pel·lícula, com són tractades al cinema?