Alguns veïns de Sant Andreu han alertat aquest dimarts que els treballs de reurbanització de les casernes de Sant Andreu estan destruint uns refugis antiaeris que daten del 1931. Segons aquests veïns, es tracta d’un vestigi històric de la història de Barcelona que la ciutat hauria de preservar.

Els historiadors i els arqueòlegs contradiuen aquesta versió

Tant l’historiador Pau Vinyes com Jordi Petit, del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, de Sant Andreu, coincideixen a apuntar que l’única estructura que es troba sota les casernes de Sant Andreu és una gran galeria que travessava a banda i banda l’edifici. Amb les obres del metro dels anys 60, la part de la galeria que donava al costat muntanya va quedar totalment destrossada i, ara, la que ha quedat a la vista per les obres és la part de la galeria del cantó mar.

La inspecció feta pel Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra també apunten que l’estructura és molt precària i que en cap cas no es tracta d’un refugi antiaeri, que es van començar a construir a partir de l’any 1936. Tot i això no es descarta que s’hagués fet servir de refugi en algun moment durant la guerra encara que aquesta no en fos la funció principal. L’Ajuntament té un arqueòleg que controla contínuament les obres perquè, si bé les casernes no tenen cap valor patrimonial, a la zona es podrien trobar vestigis del rec Comtal o de l’aqüeducte romà que, aquesta vegada sí, podrien aturar les obres.

El projecte de reurbanització

Després de retards reiterats, el projecte de reurbanització de les antigues casernes de Sant Andreu va rebre l’impuls definitiu gràcies a l’acord entre el Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament el desembre del 2015. L’estiu passat, la ciutat va estrenar un parc públic de 12.000 metres quadrats de terreny que s’ha habilitat després de la primera part de la remodelació de les casernes.