Les casernes de Sant Andreu es van inaugurar el 1929 com a casernes militars d’artilleria de la Mestrança. Durant la Guerra Civil va ser un espai destinat a allotjar les tropes i tenia una estructura robusta, a prova de bombes, per dificultar-ne la destrucció. Propietat del Ministeri de Defensa, el quarter va funcionar durant 69 anys i ocupava una superfície de més de 100.000 metres quadrats a banda i banda del passeig de Torras i Bages.
El 2001 se’n va retirar la vigilància i grups d’immigrants i de joves vinculats al moviment ocupa s’hi van instal·lar. L’any 2003 el nombre de persones que hi vivia es va triplicar i els veïns en van denunciar el deteriorament i els problemes de convivència. A l’estiu d’aquest mateix any es van enderrocar les primeres naus i els darrers desallotjaments i enderrocs es van fer a principis del 2004.
12 equipaments projectats i quatre en marxa
A partir del febrer del 2004 les entitats veïnals i el districte de Sant Andreu van començar a treballar per definir els futurs usos de l’espai. El pla de les casernes es va aprovar definitivament l’1 de juny del 2006. Preveia l’edificació de 12 equipaments en quatre anys, però actualment només se n’han construït tres: una comissaria de Mossos d’Esquadra, un col·legi i un centre sociosanitari. Dels vuit restants, l’únic que està parcialment construït és el Parc d’Antoni Santiburcio, del qual se n’ha inaugurat una part aquest dilluns. Les associacions de veïns demanen que s’acceleri la construcció de la resta d’equipaments i reclamen com a prioritaris l’escola bressol i la residència per a gent gran.
L’assignatura pendent dels Legionarios
A banda dels retards, un altre assumpte polèmic que ha acompanyat la reurbanització de les antigues casernes és la cessió temporal i gratuïta d’una parcel·la de 5.000 metres quadrats que el Consorci de la Zona Franca, propietària de part del terreny, va fer a la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona. Veïns i Ajuntament n’han demanat l’expulsió reiterades vegades, però l’última paraula la té el Govern de l’estat.
