L’inspector en cap de la Policia Nacional, que va dirigir l’operació a l‘Escola Mediterrània i a l’Escola Pia Sant Antoni durant el referèndum de l’1 d’octubre ha declarat al jutjat que no va veure cap actuació fora de mida. Ho han apuntat a betevé fonts judicials presents en les compareixences d’aquest dimarts al matí en què han declarat quatre dels 24 policies investigats per les càrregues de l’1-O.

Segons l’advocada d’Irídia, Marta Bolinches, a l’inspector en cap se li han mostrat les imatges en què un sotsinspector va colpejar presumptament a l’ull Alejandra Rayas. El superior ha dit que “no pot dir que sigui una actuació antireglamentària” perquè “hi ha situacions en què és normal colpejar a la cara”. Sobre aquesta agressió, el sotsinspector acusat no s’ha reconegut a les imatges (tot i que, segons l’acusació, està identificat) i també ha negat haver-li torçat els dits i llançat escales avall Marta Torrecillas a l’Institut Pau Claris. En aquest últim cas, ha reconegut que volia agafar-la del terra i ha dit que la volia aixecar. Diu, però, que va ser ella mateixa qui, en caure, va torçar-se els dits.

Pel que fa a la sang que tenien a la cara i pel cos alguns ferits de l’1-O, l’inspector en cap ha explicat —segons Bolinches— que ho va veure a posteriori pels mitjans de comunicació i ha parlat de “presumpta sang perquè no podem saber si era sang o pintura”. Per tot plegat, els advocats de l’acusació particular demanen que aquest inspector en cap “sigui suspès de sou i feina de forma cautelar”.

Reconeixen una sala de comandament

El cap de l’operatiu i la resta d’agents que han declarat han reconegut que hi va haver un sala de comandament que els donava ordres contínues de l’actuació policial. Ara bé, cap dels policies ha dit qui eren aquests superiors i quines ordres concretes els van donar, és a dir, si els van manar carregar o no. En aquest sentit, fonts judicials apunten que han dit que tenien l’ordre de requisar les urnes i de fer-ho “ràpid i amb celeritat”.

En totes les declaracions d’aquest dimarts, tots els policies han coincidit que en els tres punts de votació -Escola Mediterrània, Institut Pau Claris i Escola Pia Sant Antoni – es van trobar un ambient molt hostil i que els ciutadans tenien una actitud agressiva, una situació que l’inspector investigat ha descrit com a “mur humà” en els dos centres en què va actuar.  Els investigats asseguren que els van insultar, els van dir “assassins” i els van rebre amb crits de “Votarem” i “No passaran”. En aquest sentit, fonts pròximes al cas apunten que també ha dit al jutge que els van arribar a pegar amb paraigües.

L’Ajuntament vol anar més enllà

L’Ajuntament, que actua com a acusació popular en el cas de les càrregues de l’1-O, també ha estat present al judici. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha demanat que la investigació s’obri a 24 agents més que l’Ajuntament ha identificat i també demana que s’esclareixi qui va donar les ordres l’1 d’octubre del 2017.

“Avui han declarat alguns responsables de la violència, però esperem que els propers mesos ho facin els que van donar les ordres“, ha dit Asens a les portes de la Ciutat de la Justícia. El tinent d’alcalde ha apuntat un possible delicte d’omissió per no respondre al requeriment del jutge que demana conèixer el detall del recorregut de les ordres. Asens també ha llançat un missatge a Pedro Sánchez perquè “es deixi de posar pals a les rodes i es posi al costat de les víctimes i de la justícia”.

Concentració de suport als ferits

A les portes de la Ciutat de la Justícia, s’hi han concentrat una desena de persones capitanejades per Roger Español, l’home que va perdre la visió d’un ull en els disturbis a l’Escola Ramon Llull. Han cridat càntics com “1 d’octubre ni oblit ni perdó” i Español ha llegit un comunicat en què ha assegurat que en les compareixences d’aquest dimarts “no es jutgen actuacions concretes, sinó un ‘modus operandi’ d’un dispositiu completament desproporcionat”. Ha explicat que es manifestaran davant els jutjats cada dia de declaracions per acompanyar les víctimes i també per fer una protesta activa dels fets.