Passat un any de l’1-O, Alejandra Rayas, veïna de la Barceloneta se sent “amb la responsabilitat” d’explicar què va passar a les portes de l’Escola Mediterrània minuts abans de l’hora d’inici de la votació. Fa uns mesos era menys partidària d’acceptar entrevistes —betevé va poder parlar amb ella tres dies després de l’1 d’octubre— però ara ha canviat d’opinió. Vol denunciar els fets que va viure en primera persona, “per totes aquelles denúncies -contra la policia- que han quedat en no res”.
En el seu cas, explica, l’agent que la va colpejar fins a tres vegades a les portes de l’Escola Mediterrània haurà d’anar a declarar. Rayas està sent assessorada per advocats d’Irídia, que també porten casos d’altres víctimes de les càrregues de l’1-O, com Roger Español. Rayas ha explicat a betevé que el policia que li va fracturar nas i pòmul està sent investigat també per altres possibles agressions en altres punts de votació. “He tingut sort perquè un veí em va cedir les imatges i va ser fàcil identificar-lo”, explica.
Els fets que relata són clars a les imatges que van gravar alguns testimonis. Quan va arribar la policia al punt de votació, minuts abans de les nou, Rayas va veure el seu home que havia quedat rere el cordó policial. Va ser llavors quan va intentar acostar-s’hi i va rebre dos cops de porra a la cara. De seguida, va veure que la seva parella era a terra, envoltada de policies, i quan va mirar d’apropar-s’hi, el mateix agent la va tornar a colpejar amb un cop directe a l’ull.
Després d’anar a l’Hospital del Mar, on li van dir que li havien fracturat el pòmul, tots dos van passar per davant l’escola i van veure que s’hi estava votant. “Va ser mirar-nos directament als ulls amb la meva parella i decidir que havíem de votar. Si no ho haguéssim fet ara pensem que la nostra història hauria estat molt diferent”.
El vídeo de l’Alejandra Rayas votant es va fer popular a les xarxes per la seva emotivitat. Se la veu dipositant la papereta a l’urna -amb l’ull de vellut- i l’ovació posterior que li va dedicar els que feien cua i els membres de les meses. “Va ser molt reconfortant la solidaritat del barri i els veïns”, recorda.
