(ACN) El jutge Andrés Martínez Arrieta, considerat de tarannà moderat, serà el nou president del tribunal del judici del procés en substitució de Manuel Marchena. És el magistrat més antic de la sala penal del Tribunal Suprem i, tal com recull la llei, haurà de ser el relleu de Marchena com a president del tribunal. Es dona el cas que els advocats defensors dels polítics catalans van intentar recusar Martínez Arrieta del judici, per haver estat un dels jutges que va admetre a tràmit la querella per rebel·lió, tot i que es va desestimar la petició.
El canvi del magistrat que conduirà el judici del procés és una de les conseqüències del pacte entre el PP i el PSOE per situar Manuel Marchena com a president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en substitució de Carlos Lesmes, que acaba el mandat al desembre. El pacte situa un jutge conservador al capdavant del tribunal Suprem, com volien els populars, i a canvi fa possible una majoria d’11 jutges progressistes contra 9 de conservadors al Consell General del Poder Judicial, com volia el PSOE.
Marchena ara és president de la sala penal i del tribunal que jutjarà Oriol Junqueras i els 17 líders independentistes encausats pel referèndum de l’1 d’octubre. A més, havia de ser ponent de la sentència. Fonts jurídiques confirmen que Arrieta el substituirà com a president del tribunal però que encara no s’ha decidit qui rellevarà Marchena com a ponent de la sentència. La sortida de Marchena també deixa vacant una plaça entre els set jutges del tribunal del procés. La més ben situada per entrar-hi és la progressista Susana Polo, que es va incorporar al Suprem a l’estiu.
El pacte entre partits, un “risc de politització evident”
Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, ha explicat en una entrevista a betevé que l’acord entre els principals partits polítics per repartir-se els 20 membres del Consell General del Poder Judicial i per escollir el president és “una pràctica habitual, que no vol dir que sigui escaient o escrupolosa amb la normativa”. Per Vintró, el fet que tots els intergrants CGPJ els hagin de votar el Congrés i el Senat per una majoria qualificada de 3/5 comporta un “risc de politització evident”, ja que pot donar-se el cas que els partits proposin candidats “amb la condició que votin a favor del president que ja està pactat prèviament”.
Vintró ha explicat que el Consell General del Poder Judicial es compon de 20 membres, 12 dels quals són jutges o magistrats —sis els proposa el Congrés i els altres sis el Senat— i 8 són professionals del dret com ara advocats, notaris o juristes amb 15 anys d’experiència —quatre els proposa el Congrés i quatre més el Senat. També ha remarcat que el CGPJ és un òrgan de gestió, “que no jutja”, però que sí que intervé en la designació de jutges de llocs molt estratègics, com el Tribunal Suprem.
