A partir d’aquest dilluns, l’Audiència Nacional jutja el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, l’exdirector del cos Pere Soler i Campins, i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, que s’enfronten a 11 anys de presó per rebel·lió. Minuts abans de les 10 h Trapero ha arribat a l’Audiència Nacional.

Juntament amb ells, també seurà al banc dels acusats la intendent dels Mossos responsable del dispositiu del 20-S a la seu d’Economia, Teresa Laplana, acusada de sedició i s’enfronta a quatre anys de presó. Tots arribaran a l’Audiència Nacional en llibertat provisional. De fet, mai han ingressat a presó per aquest cas.

La fiscalia, de moment, manté la rebel·lió

Al contrari del que s’esperava, la condemna del Suprem als presos del procés per sedició no ha fet moure, de moment, la posició de la fiscalia, que continua acusant els principals encausats per rebel·lió.

La defensa de Trapero va demanar a la fiscalia que aclarís si s’acusava el major de rebel·lió o sedició, ja que, en cas que finalment fos per sedició, podria implicar traslladar el cas a l’Audiència de Barcelona. Ara bé, la secció primera de la Sala Penal, que serà qui jutjarà la causa, va rebutjar aquesta idea i va mantenir el judici per a aquest dilluns.

La “inacció” dels Mossos el 20-S i l’1-O

Igual que la vista oral del Suprem, el judici contra els Mossos d’Esquadra pel procés es basarà en el paper que va tenir el cos de la policia catalana en la mobilització del 20 de setembre del 2017 al Departament d’Economia i en el referèndum de l’1 d’octubre del mateix any. La fiscalia assegura que la policia catalana no va actuar per facilitar la votació.

Segons el relat del ministeri fiscal, Josep Lluís Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig “es van sumar al pla secessionista, i van posar a disposició d’aquest l’actuació del cos policial dels Mossos d’Esquadra”. En el cas del major, l’acusen d’haver “dissenyat de forma deliberada uns mecanismes d’actuació que van impedir que els agents […] poguessin complir amb les instruccions donades per la fiscalia i les resolucions del TSJC“.

La defensa del major sosté que Trapero “no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit” el pla independentista. Una tesi que ja va sostenir quan va declarar com a testimoni al Suprem.

Sànchez, Forn i Junqueras seran testimonis

Les declaracions dels quatre acusats s’allargaran fins dijous, 23 de gener. Després, a partir del 27 de gener començaran a declarar el centenar de testimonis citats. Els primers seran el coordinador policial de l’1 d’octubre, Diego Pérez de los Cobos, i el comissari dels Mossos, Ferran López. També s’han citat l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez; l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, i l’exvicepresident Oriol Junqueras, tots condemnats a presó per la sentència del procés. 

El seu testimoni l’ha sol·licitat la defensa del major Trapero. En el cas de Sànchez —que també ha estat demanat per la defensa de Teresa Laplana— el seu advocat sol·licita que pugui comparèixer per videoconferència des de la presó de Lledoners per evitar el trasllat a Madrid. La compareixença de Sànchez, de moment, està prevista per al 20 de febrer i la de Forn i Junqueras, a mitjans de març.

A banda d’ells, la majoria de testimonis que compareixeran són agents, comissaris i càrrecs polítics dels Mossos com l’actual regidor de Seguretat a l’Ajuntament, Albert Batlle, que ha estat citat per totes les parts ja que va dimitir com a director dels Mossos poc abans del referèndum de l’1-O. 

Les proves testificals, entre les quals també hi ha l’expresident Artur Mas, està previst que s’allarguin fins al 16 de març i tot apunta que el judici acabarà el dijous 19 de març, després de les conclusions finals —en què la fiscalia podria rebaixar l’acusació—, els informes finals i el dret a última paraula. Aleshores quedarà vist per a sentència.