La fiscalia demana penes dures de presó per a la cúpula policial. En aquesta causa, que es jutjarà a l’Audiència Nacional, hi ha quatre processats. Al major dels Mossos i màxim responsable policial del cos, Josep Lluís Trapero, al director de la policia catalana, Pere Soler, i al secretari general d’Interior, Cèsar Puig, els demana 11 anys de presó i inhabilitació per un suposat delicte de rebel·lió. Per a la intendent Teresa Laplana, responsable de l’operatiu policial del 20 de setembre al departament d’economia, sol·licita quatre anys de presó i cinc d’inhabilitació com a mossa d’esquadra per un presumpte delicte de sedició.

El ministeri públic, acusa Josep Lluís Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig de sumar-se al “pla secessionista” i posar els Mossos d’Esquadra a disposició de “l’objectiu sobiranista”. A l’escrit d’acusació afirma que “la relació dels alts comandaments dels Mossos amb els responsables de l’independentisme és inequívoca”.

L’acusació es basa en dues dates concretes: el 20 de setembre, quan milers de persones es van concentrar davant el Departament d’Economia, i l’1 d’octubre.

Segons relat fiscal, el 20 de setembre, durant la macrooperació de la Guàrdia Civil, els màxims responsables policials van cooperar de manera “decisiva, conscient i intencionada” amb les institucions catalanes i les entitats sobiranistes. Del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en diu que “amb la seva conscient inactivitat, va evitar posar fi al greu problema d’ordre públic que s’estava produint i que impedia l’activitat de la comissió judicial”. Considera que la situació es va tornar “perillosa” i que hi va haver violència. Aquí és on entra Teresa Laplana, la màxima responsable de l’operatiu d’aquell dia. L’acusa de complir les ordres de Trapero sense qüestionar-les i sent conscient que la situació s’agreujava progressivament.

Pel que fa a al referèndum de l’1 d’octubre, la Fiscalia sosté que Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler, d’acord amb l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, van dissenyar un pla d’actuació que qualifica de “fraudulent” i “ineficaç” per impedir la votació. Considera que destinar una sola patrulla a cada centre de votació era “clarament” insuficient i critica també l’actitud dels agents. Afirma, a més, que “van mantenir en general una actitud passiva i intencionadament tolerant amb la votació”, fins al punt, diu, que es van enfrontar amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El ministeri públic tampoc no aprova el sistema de comunicacions, que creu que “era intencionadament inoperant i complicat, i dificultava una resposta àgil i eficaç”.

La fiscalia també fa referència a l’operatiu policial dissenyat per a l’1 d’octubre a l’escrit d’acusació contra els líders sobiranistes. En aquest altre text, apunta que la xifra de ferits es va “manipular” i que “es buscava l’enfrontament directe entre multituds de ciutadans i les forces de seguretat”.