Tot semblava molt complicat, però a poc a poc li surten oportunitats. Brahim ben Ouigeumane és un jove marroquí que, amb 17 anys, va agafar sol una pastera per venir a Espanya. En arribar aquí, va estar en centres de menors i en complir els 18, lamenta, va quedar-se al carrer. A l’antiga Casa de Cádiz el van acollir i ara té un fil d’esperança: ha començat a entrenar-se amb l’equip de futbol Can Clota, d’Esplugues de Llobregat.

El Brahim acaricia el Ronny a l’alberg per a sensellar de l’antiga Casa de Cádiz.

Jugar a futbol és precisament un dels somnis que el Brahim perseguia quan va decidir, juntament amb altres amics, abandonar el seu poble d’origen: Oumjrane, al Marroc, prop de la frontera amb Algèria. Assegura que allà no tenia cap oportunitat i que passava el dia fent tocs de pilota als carrers àrids i polsegosos. Poder-ho fer en un camp com el del Can Clota l’impressiona i encara ha d’estudiar quina posició ocuparà a la gespa.

Acollit a l’alberg autogestionat de sensellar

El Brahim, relata, va estar en un centre de menors d’Algesires i, més tard, a Barcelona. Critica que quan va arribar a la majoria d’edat ningú no el va continuar ajudant i va acabar sense sostre. L’activista Lagarder Danciu, impulsor de l’alberg per a sensellar Okupa Casa Cádiz, el va acollir i l’ha guiat perquè pugui construir-se un futur. A banda de l’equip de futbol d’Esplugues, una agència de models també s’ha interessat per ell.

Conversa entre el Brahim i l’activista Lagarder Danciu

El jove va decidir abandonar el Marroc amb el suport de la seva família, que, de fet, va pagar-li el viatge en pastera. Recorda el periple amb temor perquè, narra, va ser molt dur i tampoc no s’esperava que la vida a Espanya li fos tan complicada. Malgrat tot, té esperança: amb les oportunitats que li han anat arribant està content i assegura que no es cansarà fins a aconseguir una vida millor. Encara no té els papers en regla però espera tenir-los aviat.