Des de l’inici de l’estat d’alarma pel coronavirus, el mes de març passat, i fins ara, a Barcelona han mort 21 persones que vivien al carrer. És l’alerta que fa Arrels Fundació, i concreta que, d’aquestes, 17 van perdre la vida directament a la via pública. En ple confinament estricte, a l’abril, tres sensesostre van ser víctimes d’un homicidi violent i en les darreres setmanes, tres més han mort coincidint amb el fred intens.
Per a l’entitat, la covid-19 ha evidenciat i agreujat els riscos als quals s’enfronten les persones sense llar. “Viure al carrer suposa un esforç constant i exposa la persona a molts riscos que deterioren el seu estat de salut, i escurcen els anys de vida“, explica la fundació en un comunicat. La realitat és especialment greu en el cas de persones amb vulnerabilitat extrema, com el noi amb paràlisi cerebral que fa set mesos que dorm al ras.
La pandèmia aboca més persones migrades al carrer
La crisi de la covid-19 ha abocat força ciutadans a demanar ajut per primera vegada i, fins i tot, a viure al carrer. L’última enquesta d’Arrels Fundació —elaborada a finals d’any— evidencia que el 22 % de persones sensellar a Barcelona mai no havia dormit al ras abans de l’esclat de la pandèmia. D’aquestes, vuit de cada 10 són migrants, més de la meitat procedents de fora de la Unió Europea (el 55 %).
Les dades que recull l’entitat es basen en els resultats de les 367 entrevistes que els voluntaris van realitzar el 26 de novembre. Segons Arrels, el context actual “consolida un increment” de les persones migrades que acaben sense sostre, que han anat creixent des de l’any 2016. L’enquesta també ha permès saber que, dels sensellar localitzats aquell dia, només l’11 % han passat en algun moment pels allotjaments d’emergència municipals.
S’agreuja la realitat de les dones sense llar
El 60 % de dones entrevistades afirmen que estan pitjor que a l’inici de la pandèmia perquè, per exemple, els és més difícil buscar feina o tenen més dificultats per trobar ajuda. De fet, la meitat del total d’enquestats (52 %) per Arrels Fundació critiquen que els costa menjar àpats calents, fer tràmits de documentació (51 %) o disposar de llocs on descansar durant el dia (47 %). També els és complicat contactar amb el seu referent social (46 %), canviar-se de roba (45 %) o rentar-se (42 %).
Sense cribratges ni pla de vacunació
Per últim, Arrels Fundació critica que, des de l’esclat del coronavirus, “no s’han activat plans de cribratge” per als qui viuen al ras ni tampoc “s’han dotat els equips de carrer de professionals de la salut”. Segons les dades, el 34 % dels enquestats afirma que s’han fet una PCR i un 4 %, altres proves. Pel que fa al pla de vacunació, l’entitat considera que les persones sensesostre “s’haurien de considerar un grup de risc prioritari“.
