Tan bon punt s’ha conegut que anar a un míting electoral serà una excepció per poder-se saltar el confinament municipal, la sorpresa i la indignació al carrer i a les xarxes socials no s’han fet esperar. El govern català justifica la mesura perquè assegura que l’assistència a un acte de campanya forma part del dret a la participació política i del dret a reunió, considerat fonamental en el marc de la Constitució espanyola. És realment així? Es pot restringir aquest dret, tenint en compte la situació de pandèmia actual pel coronavirus? El professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Miguel Pérez-Moneo respon a aquestes qüestions.
Un míting electoral és, segons el professor Pérez-Moneo, una reunió, que s’entén com un dret de participació política. Això vol dir, doncs, que assistir a un acte de campanya és un dret de participació política “en un sentit molt ampli i també molt formal”. El decret d’estat d’alarma no preveu restringir el dret de reunió, sempre que no suposi un risc per a la salut global. “Hi ha certes limitacions quan hi ha perill per a les persones, però abans de prohibir es poden adoptar mesures preventives“. Dit d’una altra manera: d’acord amb el marc regulador actual, un míting es pot celebrar sempre que vagi acompanyat de les mesures d’higiene i de seguretat adequades.
Per què es pot sortir del municipi?
El govern de la Generalitat ha aprovat diverses restriccions de mobilitat per evitar l’expansió del coronavirus, com el confinament municipal. Aquestes mesures venen acompanyades d’excepcions, com les d’anar a treballar o visitar un familiar dependent. En canvi, en cap cas no apareix literalment l’assistència a un míting electoral. Sobre això, Miguel Pérez-Moneo assegura que el decret d’estat d’alarma inclou una clàusula oberta en què es recull com a excepció “qualsevol altra activitat d’anàloga naturalesa”. És en aquest punt on, diu, es pot fer un judici de proporcionalitat i, per tant, que sigui l’Administració qui valori què incloure-hi i què no.
Tenint en compte tot l’exposat fins ara, el professor creu que “seria molt més difícil” justificar no permetre desplaçar-se per anar a un míting electoral que el contrari.
Un acte de propaganda, més que de participació?
Ara bé, Pérez-Moneo destaca dos elements que considera rellevants. D’una banda, les campanyes electorals cada cop són menys decisives entre la població a l’hora de decantar el vot. I de l’altra, considera que els mítings han evolucionat els darrers anys fins a arribar a convertir-se en actes de màrqueting: “Crida l’atenció l’anacronisme de considerar els mítings com a actes de participació política i no de propaganda política“.
Per tant, Pérez-Moneo dubta que el míting electoral sigui un exercici “pur i autèntic” del dret a la reunió, malgrat que ara pugui estar considerat com a tal en l’ordenament jurídic. Actualment, recorda, els mitjans de comunicació són capaços de donar cobertura als missatges emesos en els actes electorals. “Els mítings ja no compleixen les funcions d’abans, quan la televisió era incipient. Ara són actes de màrqueting, no de convenciment“, insisteix.
