Després de conèixer els resultats de les eleccions municipals de Barcelona, i amb uns marges fins i tot més ajustats del que es preveia, estem molt pendents del recompte final. La llei electoral, la LOREG, recull que el cinquè dia es fa el que es coneix com escrutini general i no pot acabar “més tard del vuitè dia posterior a les eleccions“. Això ens situa a divendres, 2 de juny.
En les eleccions municipals, aquest escrutini el fan les juntes de zona, en aquest cas la Junta Electoral de Barcelona. En aquest recompte no s’introdueix cap altre vot. Tal com recull la llei i com han confirmat fonts del Ministeri de l’Interior a betevé, tots els vots de les eleccions municipals ja estan comptats, no n’hi cap de nou. És per això que durant la nit electoral podem veure els resultats amb el 100 % escrutat.
Tot i això continuem dient que són resultats provisionals perquè encara estan subjectes a revisió i això és el que fan les Juntes Electorals, que són les encarregades d’elevar-los a definitius.
A les eleccions municipals no voten els ciutadans que resideixen a l’estranger
A les eleccions municipals no poden votar els espanyols que resideixen a l’estranger. La qüestió confon sovint perquè sí que hi ha vot estranger en el cas d’altres comicis, per exemple, al Congrés i al Senat. Si parlem només d’eleccions locals, cal estar empadronat a la ciutat per poder exercir el dret a vot. És per això que alguns ciutadans europeus o de països amb acords de reciprocitat amb Espanya (és a dir, països on els espanyols que hi resideixen també poden votar) sí que poden fer-ho i formen part del cens CERE (el Cens d’Estrangers Residents a Espanya). En el cas de les últimes municipals, 21.131 persones d’altres nacionalitats s’han inscrit en aquest cens.
L’únic vot provinent de l’estranger que va arribar el 28-M és el de les persones que, tot i ser residents a Barcelona, es troben fora des del moment que es convoquen les eleccions i fins al dia de la votació. El terme tècnic és el de residents absents i, com que no es poden acollir al vot per correu (que comença amb el decret de convocatòria), segueixen un altre procediment a través dels consolats. Aquest vot arriba, com passa amb el vot per correu, el mateix diumenge a les urnes i es compta amb el vot presencial.
Si no hi ha cap vot nou, què revisa la Junta Electoral i per què poden canviar els resultats?
El que fa la Junta Electoral és revisar que les actes de les meses quadrin amb el cens que tenen i que els vots nuls efectivament ho siguin. De vots nuls n’hi ha que ho són per voluntat (per expressar una crítica, per exemple) o per error. En aquest últim cas, si la Junta determina que la intenció de votar és clara malgrat l’error, per exemple, dues butlletes d’un mateix partit dins d’un sobre, pot considerar-los vàlids.
També es revisen els possibles errors en el registre de resultats. Segons han explicat fonts de la Junta Electoral de Barcelona, és relativament habitual, tot i que anecdòtic en el conjunt de la ciutat, que alguna mesa hagin apuntat els resultats en un ordre diferent i que en calgui corregir l’anomalia.
En el cas de les municipals no hi ha, per tant, gaire variació entre resultats provisionals i definitius però si ens fixem en el que va passar l’any 2019, en què alguns partits van guanyar més de 330 vots, la diferència de 141 paperetes que ara mateix separa Jaume Collboni, i Ada Colau podria suposar un canvi en la correlació de forces.
Després d’aquest recompte definitiu, si algun partit continua presentant recurs s’ha de resoldre als tribunals d’instàncies superiors. L’any 2011 es va produir aquesta situació amb uns vots que van acabar donant un regidor més al PP, això pot retardar el procés de constitució dels ajuntaments. És un supòsit que recull la llei electoral i aleshores la investidura es faria el divendres 7 de juliol i no el 17 de juny.
