Resultats provisionals i definitius

El dia de les eleccions es comuniquen uns resultats que, fins i tot amb el 100 % escrutat, són sempre provisionals. T’expliquem quan i com es comptabilitzen i quin és el procediment que fa que els resultats provisionals s’elevin a definitius.

El procés de recompte de vots s’anomena escrutini i comença en el precís moment que tanquen els col·legis electorals. En el cas que coincideixin diferents eleccions, la llei electoral, la LOREG, estableix en quin ordre s’han d’obrir les paperetes. Primer, les de les eleccions europees; després, Congrés i Senat; seguidament, les eleccions locals i, finalment, les autonòmiques.

El procés és totalment manual. Quan ha votat l’últim elector, s’introdueixen a l’urna els vots per correu rebuts que s’han fet arribar a les meses i comença el recompte. Es comproven les paperetes una a una i se n’anota el resultat. Després de fer les comprovacions amb el cens, se signa una acta d’escrutini. La presidència de la mesa ha d’entregar immediatament aquesta documentació oficial al jutjat.

En paral·lel, aquests resultats són transmesos a un centre de dades i, per això, els coneixem amb agilitat, en minuts o hores, depèn de la grandària del cens. Això sí, aquest balanç és provisional.

Per cert, que l’escrutini es considera un acte públic i, per tant, qualsevol persona hi pot assistir. Això sí, no té ni veu ni vot, i el president de mesa la pot expulsar en cas que es consideri que entorpeix d’alguna manera el procés.

L’escrutini general: els resultats definitius

No és fins cinc dies després de les eleccions que comença el que la LOREG anomena escrutini general. La junta electoral competent (depèn de les eleccions serà la provincial o la de zona) es reuneix i comprova totes les actes rebudes i totes les incidències que s’hagin pogut produir. També comprova que efectivament els vots considerats nuls, ho són. És aquest organisme el que finalment aixeca l’acta definitiva. Els resultats definitius, generals i per circumscripcions, es publiquen al BOE fins a 40 dies després de la proclamació dels representants electes. I també a la pàgina web del Ministeri de l’Interior.

En el cas de les eleccions en què poden votar els ciutadans residents a l’estranger (per exemple, les generals), el dia de l’escrutini general i abans de començar-lo, les juntes electorals es constitueixen com a meses i compten els vots rebuts a través de consolats. És aleshores quan es comptabilitza el vot exterior i es pot consultar com una circumscripció més. Per això, en aquests casos, la diferència entre els resultats provisionals i definitius és més gran perquè s’hi afegeix el vot emès des de l’estranger.

L’exemple de les eleccions generals del 2019

Precisament pel factor del vot estranger, les variacions a les eleccions generals són substancials. L’any 2019 els partits van sumar més de 132.000 vots repartits com detalla la gràfica següent entre aquests partits de referència. La gran majoria dels vots afegits són, en aquests casos, vot emès des de l’exterior, i no revisions de vots nuls.

Però més enllà dels números absoluts, els resultats definitius d’ara fa quatre anys van provocar la variació en un diputat. El PP va guanyar un representant que va perdre el PNB.

Quina és la variació a les municipals?

A les eleccions municipals no s’afegeix cap vot en la revisió dels resultats i és per això que les variacions són menors. Ara bé, tot i això a les últimes municipals, la candidatura de Trias va guanyar 244 vots i Ciutadans en va perdre 132.

En eleccions disputades, com en les de l’any 2019 i també les del 2023, en aquesta ocasió amb només uns pocs vots de diferència entre el PSC i BComú a la segona i tercera posició, aquestes variacions poden ser determinants.

Què vols saber de les eleccions generals 2023?