L’Ajuntament de Barcelona ha facilitat les dades del cens electoral per a les eleccions municipals del 2023, i els registres de la població cridada a les urnes continua baixant. Des de les primeres eleccions de la democràcia, Barcelona ha perdut més d’una quarta part dels votants. En 44 anys d’eleccions municipals, la ciutat ha passat de tenir un cens electoral d’1.487.392 votants a 1.108.175.
Que baixi el nombre de persones amb dret a vot, però, no incideix en el nombre de regidors que hi ha en el ple. La llei del règim electoral, la LOREG, estableix un nombre de regidors en funció de la població, i no del cens electoral.
Tal com es pot apreciar en el gràfic, a la ciutat de Barcelona, el nombre de persones empadronades (la línia vermella) es va anar reduint entre els anys 1979 i 1999, però després s’ha anat recuperant. Malgrat aquestes oscil·lacions demogràfiques, els ciutadans amb dret a vot (línia negra) sí que han anat baixant pronunciadament.
Més ciutadans, però menys amb dret a vot
Això es pot explicar, entre d’altres, pel factor de la immigració. A les eleccions municipals poden votar els ciutadans empadronats a la ciutat de nacionalitat europea i també aquells de fora de la UE que els seus països d’origen tinguin acords de reciprocitat amb el Govern espanyol. Ara bé, els acords actuals deixen fora del dret a vot més de la meitat de ciutadans d’origen estranger.
De cara al 28-M, també ha baixat en aquesta ocasió el cens electoral d’estrangers residents a Espanya, el que es coneix com a CERE, que són els ciutadans d’origen estranger que s’han inscrit per votar. Si a les eleccions del 2019 hi havia 22.914 persones en aquest cens, ara són 21.131 electors.
Per què l’Ajuntament de Barcelona té 41 regidors?
La llei electoral estipula que a les poblacions de 50.000 fins a 100.000 habitants els corresponen 25 regidors. A partir d’aquí, cada 100.000 persones s’afegeix un regidor més, o dos, perquè el número ha de ser sempre imparell.
La ciutat de Barcelona té, segons les dades més recents del padró municipal facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament que corresponen a l’any 2022, 1.639.981 habitants. Si es fa el càlcul, resulten 41 regidors per al plenari municipal.
Però no sempre ha estat així. Des de l’any 1979 i fins a les eleccions de l’any 1995, el consistori barceloní disposava de 43 regidors. El motiu és que, fins aleshores, la població de Barcelona superava el 1.700.000 habitants.
L’any 1999, a punt de perdre dos regidors
A les següents eleccions municipals, les de l’any 1999, Barcelona va estar a punt de perdre dos regidors més i de quedar-se amb 39 seients al plenari. Els canvis demogràfics van fer que la població superés per poc el 1.500.000 de persones. Baixar d’aquest registre hagués provocat un canvi en l’assignació de regidors.
Com es pot comprovar a la gràfica, va ser el punt més baix perquè ja a les eleccions del 2003, la població de la ciutat va anar recuperant-se i, de moment, els 41 regidors estan més que estabilitzats.
Barcelona és la segona ciutat de l’estat pel que fa al nombre de regidors. El plenari de l’Ajuntament de Madrid en disposa, actualment, de 57 i l’any 1979 en tenia 59. A Catalunya, ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell o Terrassa escullen 27 regidors.
Què vols saber de les eleccions municipals a Barcelona?
- Eleccions municipals 2023 a Barcelona: Calendari, candidatures, llistes, vot per correu i més | GUIA
- Última hora de les eleccions municipals 2023 a Barcelona, DIRECTE: Notícies dels candidats i llistes
- Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: Qui opta a l’alcaldia?
- Enquestes de les eleccions municipals 2023 a Barcelona: Qui guanyarà el 28-M?
- Llistes de les eleccions municipals 2023 a Barcelona: Tots els noms
- Porra de les eleccions municipals 2023 a Barcelona: Com creus que quedarà l’Ajuntament el 28-M?
- Com saber si m’ha tocat ser a la mesa electoral el 28 de maig per les eleccions municipals 2023?
- Vols estar al dia de les municipals 2023 de Barcelona? Apunta’t al butlletí de campanya de betevé
