El malson dels desnonaments a Barcelona s’ha reactivat després que tots s’aturessin durant l’estat d’alarma pel coronavirus. La setmana passada ─del 14 al 18 de setembre─, segons l’Ajuntament, n’hi havia almenys 82 de programats, dels quals 10 es van executar. Perquè la xifra no creixi encara més, el consistori vol que l’Estat ampliï la moratòria que suspèn aquells llançaments relacionats amb la crisi de la covid-19.
La moratòria preveu que no s’executi cap desnonament si algú no ha pogut pagar el lloguer per culpa de la pandèmia ─perquè s’ha quedat sense feina, per exemple─ i acaba el 2 d’octubre. La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, reclama que s’allargui i que inclogui altres desnonaments no vinculats al coronavirus. “No podem permetre que en plena crisi sanitària hi hagi famílies vulnerables de primera i de segona“, sentencia.
Martín afegeix que els últims dies s’han vist actuacions dels Mossos d’Esquadra “molt dures” i, per això, demana a la Generalitat “canviar la perspectiva” i afrontar d’una altra manera els llançaments. En aquest sentit, la regidora ha lloat la tasca de la unitat antidesnonaments del govern Colau, que només la setmana passada va aconseguir frenar uns 37 desnonaments a porta.
La PAH exigeix que s’aturin tots
Qui també exigeix que se suspenguin tots els llançaments és la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Aquest dilluns al matí han protestat davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona per demanar-ho i han donat una xifra diferent a la del consistori: la setmana passada hi havia programats uns 130 desnonaments a tota la ciutat.
