Es ven casa modernista a Wallapop“. Amb aquest sorprenent titular de premsa es va saber al 2019 que la Casa Tosquella, al carrer de Vallirana, 93, al Putxet i Farró, estava en venda. Ara encara la podem trobar a un portal immobiliari tot i que la finca ja té un comprador interessat, però l’anunci encara no s’ha retirat del portal perquè la transacció immobiliària encara no s’ha formalitzat.

L’Antonio Baños s’ha proposat esbrinar com és possible que un bé cultural d’interès nacional protegit hagi acabat en venda per 1,4 milions d’euros. Per això, s’ha reunit amb Joan Carles Alay, membre de SOS Monuments.

Una venda legal, però amb condicions

Alay reconeix que és perfectament legal que un edifici declarat bé cultural d’interès nacional, la màxima protecció, es vengui. Però qui el compri ha de saber que tindrà l’obligació legal de mantenir-lo en perfecte estat. Això també implica mantenir intacta l’estructura interna. I els vitralls! Ara, aquest element característic de l’arquitecte que la va fer, estar força malmès.

La Generalitat, per tractar-se d’un bé protegit, té dret a retracte, és a dir, té prioritat per comprar. Però en cap cas pot establir un preu.

Estil modernista i historicista

Antoni Tosquella era un indià que havia fet fortuna a Amèrica. El 1904, va adquirir la casa i li va donar el nom amb què avui es coneix, Casa Tosquella. El 1906, en va encarregar una reforma a l’arquitecte Eduard Balsells i Bohigas. Eren els darrers anys del Modernisme i l’arquitecte va fer un disseny barrejant l’estil modernista amb l’historicisme, sobretot arabesc.

La casa va tenir problemes arquitectònics amb l’obertura de la ronda del Mig. La finca que té a tocar per darrere va quedar afectada per l’obra i va ser totalment derruïda. La Casa Tosquella s’hi recolzava i amb la seva desaparició, va quedar inestable.

Ara, la Casa Tosquella està força malmesa i els responsables del seu manteniment són la família propietària. Si no se’n pogués fer càrrec, haurien de ser les administracions les que en responguessin.

Patrimoni desconegut i poc protegit

A més de la Casa Tosquella, a Barcelona hi ha un munt d’edificacions d’interès arquitectònic i artístic, una part protegida i una altra, no. L’Antonio Baños es troba amb María Cruz Santos, vicepresidenta de SOS Monuments, per parlar del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Santos reconeix que una gran part del patrimoni arquitectònic de Barcelona encara és desconegut per a la majoria. Diu que per localitzar-lo i tenir-ne cura, cal la col·laboració dels veïns que el coneixen. Avui, a més del valor històric o artístic, es tenen en compte els criteris emocionals per tal de protegir un element; és a dir, que els veïns s’ho sentin seu.

Un catàleg obsolet i manipulable

El Catàleg de béns protegits de Barcelona, actualitzat el 1990, està totalment obsolet per a Santos. Avui hi ha coses que, 30 anys després d’aquella darrera actualització, han esdevingut elements a protegir. Un exemple en aquest sentit podria ser l’arquitectura dels anys 70. Un altre problema que Santos detecta respecte al catàleg, és que elements protegits es descataloguen sota la pressió de determinats grups immobiliaris.

A més dels problemes del catàleg, hi ha forats legals per on es filtra la destrucció de patrimoni, com la possibilitat d’enderrocar un edifici deixant-ne únicament la façana. Santos recorda que algú va anomenar aquests edificis fantasma com a cases sense ànima. Això ha estat habitual al passeig de Gràcia o a l’edifici de La Rotonda. Santos equipara aquesta pràctica a deixar edificis de parc temàtic, ja que l’interior d’una construcció és clau per entendre la forma de vida i de concebre el món d’una època.

SOS Monuments: ara, l’Escola Industrial

SOS Monuments es dedica a l’assessorament de particulars en la lluita per protegir el patrimoni arquitectònic de Barcelona. Donen suport, especialment, a aquelles causes sorgides d’un moviment popular o veïnal. Si l’edifici està protegit, porten la reivindicació per la via legal. Si no ho està, lluiten perquè ho estigui.

Actualment, SOS Monuments està implicada en la preservació de l’Escola Industrial, sobretot per evitar que hi acabin fent oficines. També estan preocupats per l’altíssima pressió que reben edificis com ara La Pedrera, per la multitud de turistes que els visiten a diari.

L’orgull més gran de l’entitat és haver aconseguit la conservació de les galeries de la presó Model després de molts anys de lluita.

Una passejada per edificis de Barcelona amb Antonio Baños

L’Antonio Baños, membre de ‘La família Barris’, ens convida a passejar per alguns dels espais i edificis més emblemàtics i singulars de Barcelona. Amb el rigor, la curiositat i el sentit de l’humor que el caracteritzen, ens descobrirà aspectes no gaire coneguts de l’arquitectura i l’urbanisme

La família Barris