La plaça de la Concòrdia és l’àrea urbana més antiga que es conserva de les Corts, que data de finals del segle XIX. Era un petit municipi que es va annexionar a Barcelona l’any 1897 i que encara avui en manté tot l’encant, amb casetes de dues plantes, grans portalades i forjats de ferro a les balconades.
Com explica Ton Brengaret, veí del barri i autor, amb 82 anys, d’una tesi doctoral sobre la història de les Corts des de l’època medieval, la plaça de la Concòrdia “va ser una donació de les famílies Closes i Rosés, però amb la condició que s’hi fes una església”. Els veïns van fer mans i mànigues per construir-hi la parròquia de Santa Maria del Remei, que presideix la plaça. També era punt de trobada de la població quan hi havia algun conflicte, i d’aquí el nom de plaça de la Concòrdia.
“Armar-ne una de Cal Deu!”
El Centre Cívic Can Deu és un museu que ens recorda els temps en què la família Deu i Mata hi vivia. Aquesta casa d’estil neogòtic, obra de l’arquitecte Eduard Mercader, és de gran valor patrimonial. També dona una idea de la riquesa de la família, que tenia una fàbrica de licors i anissos i els exportava al continent americà.
La gent demanava “un Deu” al bar de la plaça, i el licor que enviaven en vaixell a l’altra punta del món el van batejar com a Carabanchel. Quan era dia de carregar el barco, els veïns deien que se n’armava una de Cal Deu, pels grans embussos de carros que això generava.
