L'Arxiu de les Corts és com casa seva. El Ton Brengaret hi ha dipositat bona part de les fotografies de la seva família, molt lligada al barri de les Corts. TON BRENGARET, veí de les Corts “Jo he cedit totes les que he trobat perquè són documents que, una de dos, o bé diposites a l'arxiu o els descendents quan no saben de què va, acaben llançant-los. I em va semblar que perdre la memòria històrica d'un temps és perdre un tresor.” La majoria de fotografies són de finals del segle XIX i començaments del XX. Ell hi surt en alguna, com en aquesta instantània de grup de la desapareguda Escola Sant Josep. Però la majoria són fotografies del seu avi, les seves tietes i el seu besoncle Antoni, propietari d'una de les bòbiles més importants de les Corts. “Pioner de la rajoleria a les Corts, on el coneixia tothom. La primera bòbila estava situada precisament on ara hi ha el camp del Barça.” També hi ha fotografies de grup dels treballadors de les bòbiles i de les excursions que feien el dia del Carme, la seva patrona. “Abans les fotografies que es feien eren fotografies on apareixien persones, més que no pas coses. I doncs, la majoria de persones són gent del barri.” També es poden veure les places de les Corts i els carrers per on durant anys passava el tramvia. Un testimoni fotografic que poden gaudir tots les cortsencs que visiten l'arxiu.

Ton Brengaret és tota una institució a les Corts, d’on era també bona part de la seva família. La seva mare va treballar durant molts anys a les Cristalleries Planell i el seu besoncle Antoni tenia una de les bòbiles més importants del barri, que era on ara hi ha el Camp Nou. Aquest lligam amb el barri va fer que decidís deixar bona part de l’arxiu familiar a l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts perquè tothom el pogués consultar.

Un bocí de la realitat de les Corts de finals del segle XIX i començaments del XX apareix en les fotografies de la família Brengaret i Framis. Per aquest motiu, Ton Brengaret va decidir cedir les fotografies a l’Arxiu Municipal del Districte de les Corts perquè servissin de documentació i consulta als veïns. Tal com reflexiona, “perdre la memòria històrica d’un temps és perdre un tresor”. Entre el llegat familiar hi ha, sobretot, fotografies del seu avi, el seu besoncle i les seves tietes, tot i que també alguna seva a la desapareguda Escola Sant Josep.

Entre el recull de fotografies n’hi ha dels grups dels treballadors de les bòbiles, que ara fa un segle omplien el barri. Les instantànies també són testimoni de com eren fa anys la zona, les places i els carrers per on passava el tramvia.