“Tot i que els números són negatius, ara encara es poden controlar. El problema és que si continuo obrint, aquest balanç empitjorarà perquè les despeses seran majors que els ingressos”. És el pronòstic —”racional i objectiu”— de Juan Niubò sobre el futur que li ha deixat el coronavirus. Manté una botiga de complements al barri de la Sagrada Família, però per poc temps: ja té decidit que a finals de maig tancarà. És un dels primers comerços liquidats per aquesta crisi, però molts més podrien seguir el mateix camí d’aquí a poc temps.
Els crits d’alerta han arribat de diversos fronts. Una enquesta de Barcelona Oberta va revelar fa uns dies que un 35 % dels establiments d’eixos turístics no reobriran. I en els de barri ha començat ja el degoteig de negocis que han comunicat oficialment que abandonen. Són, de moment, almenys una vintena, segons Barcelona Comerç: a l’Eix Sant Andreu, un restaurant i una botiga de moda; a Sant Martí, una sabateria i una llibreria; més establiments de restauració a Sant Antoni, al Clot, a Sants… N’hi ha a tots els districtes, de tots els sectors.
Són els que no han pogut o no han volgut esperar a la reobertura del petit comerç, ja sense restriccions, que ha arribat aquest dilluns, amb l’entrada de Barcelona a la fase 0 avançada. Per Juan Niubò no n’hi ha prou per revertir les dificultats a les quals ha de fer front: un lloguer que no li abaixen, préstecs de l’ICO denegats, proveïdors que també pleguen… “A més, la crisi també afecta els clients i crec que la gent prioritzarà ara l’alimentació”, conclou.
Els restauradors fan números
El sector on és més incerta la continuïtat de negocis és, probablement, la restauració, pendent de saber, per exemple, quan podran reobrir terrasses o quines ajudes econòmiques rebran per part de l’Administració. És el cas de Rubén Bermúdez. És soci fundador de cinc restaurants del Gòtic i del Raval i s’està plantejant si podrà continuar amb tots o si,”probablement”, haurà de tancar-ne algun. “Tancar és el que més mal et fa, és la mort d’una cosa estimada”, reflexiona. “Intentem per tots els mitjans no tancar, però el que no podem fer és posar més claus al nostre taüt“.
Una de les taules de salvació eren els préstecs de l’ICO anunciats pel Govern espanyol, però Bermúdez critica que els han concedit menys del que havien sol·licitat i els demanen uns avals massa exigents. També plana la incògnita de què passarà amb els 80 treballadors que manté acollits a un ERTO un cop acabi l’estat d’alarma. Mentrestant intenta imaginar la fórmula per sobreviure en la “nova normalitat”: “S’haurà de treballar amb menys plantilla, ajustar preus, canviar menús i ser creatius per atreure de nou el públic barceloní”.
