Com cada 8 de març, el sindicat UGT presenta l’informe sobre la situació de la dona al mercat laboral. La radiografia que ens ofereix segueix sent molt preocupant. Les dones pateixen una alta temporalitat, les feines de cura estan molt poc valorades i la distribució de les tasques a la llar és molt desigual. El sindicat demana més recursos perquè les empreses implementin les normatives d’igualtat de gènere en els centres de treball.
L’atur i la temporalitat castiguen més les dones
Les primeres xifres que posa sobre la taula l’informe de la UGT ens ajuden a visualitzar millor la situació de la dona en el mercat laboral. Si ens fixem en la dada més bàsica, en l’atur, el 2021 a Catalunya es van registrar 371.802 aturats. D’aquests, 210.872 són dones, és a dir el 56,72 %. Per tant l’atur segueix tenint, principalment, rostre femení.
Anem una mica més al detall. Si ens fixem en els contractes parcials, una modalitat poc utilitzada a Catalunya, on només el 13,86 % de la població treballa a temps parcial, les dades també són reveladores. És molt significatiu que el 70,92 % de les persones que treballen a temps parcial són dones, una dada que deixa clar que la situació d’inestabilitat laboral i precarietat les afecta molt més.
La bretxa salarial i les tasques domèstiques: plou sobre mullat
Les diferències de sous entre homes i dones deixen palesa la bretxa salarial a la qual es veuen sotmeses. El salari mitjà dels homes se situa en els 28.965 € i el de les dones, en els 22.988 €. És a dir, les dones cobren un 20,34 % menys, o el que és el mateix, cobren 5.977 € menys a l’any.
Part d’aquesta bretxa s’explica pel conegut com a sostre de vidre, és a dir, la impossibilitat de la dona d’accedir a llocs de responsabilitat dins de la feina. Tampoc ajuda que les ocupacions amb alta presència de dones són també les més precàries i els homes, per la seva banda, acaparen diferents sectors productius. Els més clars són la construcció (90,04 %), l’agricultura (84,95 %) i la indústria (67,51 %), sectors més ben valorats i remunerats.
Si a aquest greuge comparatiu hi sumem el repartiment de les tasques domèstiques, la conciliació entre vida laboral i familiar es fa gairebé impossible. Les dades deixen poc espai als dubtes: el 54,7 % de les dones fan més de la meitat o gairebé tot el treball familiar, un percentatge que en el cas dels homes se situa en un 14 %.
L’atenció i la cura estan plenament en mans de dones, però no estan identificades, estan molt mal valorades i ja no només socialment, sinó també econòmicament”
Com posar fre a la desigualtat?
Des d’UGT, la seva secretària d’Igualtat i Formació, Eva Gajardo, ho té clar: “Hem de fer transparència salarial, plans d’igualtat a les empreses, auditories, valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere“. En aquest sentit, explica, “avui per avui encara l’atenció i la cura estan plenament en mans de dones, però no estan identificades, estan molt mal valorades i ja no només socialment, sinó també econòmicament. Cal afegir-hi, a més, que es fan en condicions laborals de precarietat“.
