Sota l’emperador August, els romans van aixecar a la plana entre els rius Besòs i Llobregat, una colònia emmurallada i moderna que es va dir Barcino. La base de la seva economia era l’agricultura, encara que també hi tenien un paper el comerç i les finances. Barcino tenia els seus propis òrgans de poder i els seus centres religiosos.

Ho expliquen al programa ‘Cròniques de BarcelonaMarta Prevosti, investigadora de l’Institut Català d’Arquelogia Clàssica; Jordi Portabella, exregidor de l’Ajuntament de Barcelona; Júlia Beltrán de Heredia, conservadora en cap del subsòl del Museu d’Història de Barcelona, i Carme Miró, responsable del Pla Barcino del Servei d’Arqueologia de l’ICUB.

Els ibers

Abans que els romans arribessin a Catalunya, només hi havia tribus locals disperses pel territori. A Barcelona hi havia els laietans, que s’estaven a Montjuïc. Els romans van respectar el seu estil de vida i hi van establir relacions comercials. Això va facilitar la romanització. 

La creació de Barcino

Els romans van arribar a la Catalunya actual el 218 aC. Ho van fer a través d’Empúries. Els primers romans que es van establir a la Barcelona actual vivien de l’agricultura. L’emperador August va decidir crear una colònia més organitzada i va crear Barcino cap al segle I aC. El nucli d’aquesta colònia era a el barri Gòtic actual, al Mont Tàber. El seu nom complet: Colonia Iulia Augusta paterna Fauentia Barcino. Va ser un lloc de repòs per als soldats que havien lluitat a la guerra de Cantàbria.

La Sagrera: una vila romana sota les vies del tren

S’hi produïa vi de forma industrial inclús abans de l’existència de Barcino

Va passar aquí

Un enclavament ben situat

August va triar aquest enclavament perquè estava ben situat. Era un gran nus de comunicacions i des d’aquest lloc es podia tenir un gran control del territori: tenia mar, ben aviat va tenir port, i el Llobregat, el gran nus de penetració cap a l’interior.

La ciutat i l’urbanisme

Els romans van aplicar a Barcino el seu model d’urbanisme: una ciutat emmurallada amb carrers quadriculats i dos carrers principals perpendiculars i en creu: el cardo maximus i el decumanus maximus. El cardo sortia de la ciutat per convertir-se en la via Augusta.

La ciutat també disposava d’un aqüeducte per portar l’aigua des del Besòs i un sistema de clavegueram avançat. A Barcino hi havia aigua corrent.

El Fòrum era el lloc de reunió i de vida pública. Era al centre de la ciutat. Allà es desenvolupava la vida pública: s’hi reunien els decurions, s’hi feia el culte, hi havia els arxius i s’hi feien negocis, etc.

La ciutat va tenir dues muralles. La primera és de l’època d’August, i la segona és de finals del segle III i reforçava tot el sistema defensiu. Per fer la muralla es van aprofitar les pedres dels monuments funeraris de fora de la ciutat.

El poder

El món romà era molt descentralitzat. S’organitzava a partir de les ciutats i les ciutats s’autoadministraven. Els decurions eren les persones més poderoses de la ciutat. Després hi havia els alcaldes. En el món romà, els polítics no cobraven i, per tant, només podia exercir la gent rica. Al Fòrum hi havia el control del funcionament de la ciutat a través de les lleis. Però el sistema no era del tot fiable perquè els jutges es compraven.

Les cases romanes o domus

Les cases romanes de dins les muralles eren de persones amb diners. Per tant, la ciutat era relativament petita i hi vivia poca gent. S’han trobat set domus. La de Sant Honorat, del segle IV, és de les més espectaculars. Eren cases amb dos patis: l’atri o pati d’hivern, i el pristilum, amb un jardí obert.

El dia a dia d’un barceloní ric

El dia a dia d’un barceloní romà de diners, el domus o senyor de la casa, començava reunint els que vivien amb ell per invocar els déus. Després, rebia els clients i feia negocis. Més tard, anava al fòrum a fer més negocis. A mig dia anava a dinar a casa o a la taverna. Menjaven qualsevol cosa perquè l’àpat important era al vespre.

Una de les famílies riques i poderoses que es coneix és la de Luci Minici Natal, el primer campió olímpic de barceloní.

Els esclaus i els pobres

A Barcino vivien bé els que tenien diners. Ara per ara, no se sap on vivien els pobres perquè no s’han trobat les seves cases. Se suposa que vivien a cases de pisos, com a altres ciutats romanes. Hi havia diferents tipus d’esclaus. N’hi havia de ben tractats i valorats, com ara els metges o els mestres, que podien tenir casa i cobraven un sou. Aquesta mena d’esclaus podien ser alliberats sempre que compressin la seva llibertat.

Botigues i tallers

A la ciutat hi havia una zona de botigues i tallers. S’han trobat una bugaderia i una tintoreria. També s’ha trobat una factoria per elaborar peix salat i gàrum — una salsa de peix — , i una instal·lació vinícola. El vi que es feia era molt fort i molt dens i s’havia de barrejar amb aigua.

Religió i mort

El temple d’August era al costat de la plaça actual de Sant Jaume. Encara se’n conserven algunes parts. En tota colònia romana, el temple era un dels edificis fonamentals perquè era el lloc de culte a l’imperi. Els tres principals déus romans són Júpiter, Juno i Minerva, però hi havia un Déu per cada cosa. Als déus se’ls oferien sacrificis i ofrenes.

Els romans incineraven i inhumaven els morts. Els enterraments es feien fora de les muralles i a la vora dels camins per qüestions higièniques. D’aquesta manera recordaven els difunts cada cop que hi passaven. Els portaven flors i menjar.

El final de la Barcino romana

La fi del món romà va arribar amb la divisió de l’imperi de Teodosi entre els seus fills, les invasions bàrbares i la força pujant del cristianisme. Una d’aquestes invasions bàrbares va afectar de ple Barcelona. El 414 dC, Barcelona va ser presa pel rei got Ataülf, casat amb Gala Placídia, que la va convertir en la capital del regne visigot.

Llums i ombres de l’Exposició Internacional del 1929

Impulsada per la burgesia catalana, va acabar a mans de la dictadura de Primo de Rivera

Cròniques de Barcelona