L’any 1952, tota la zona  al voltant del carrer actual de Manuel Sancho, cantonada amb Fabra i Puig, eren camps de vinya. Hi havia la masia de Moguerola, a la cantonada amb el carrer de Sòcrates, i tot de casetes petites, de planta baixa, que s’estenien cap a Virrei Amat. Una d’aquestes vinyes estava llogada a la família Morales. Un dia, fent un rebaix, a poca distància de la superfície, van trobar una estatueta de bronze de 21 centímetres. L’estàtua en qüestió era una venus del segle I, com se sol nomenar totes figures femenines de l’època. La de Barcelona correspon a una venus púdica.

De joguina dels fills, al Museu d’Història

Juan José Morales, desconeixedor del valor de la troballa, va donar l’estàtua als seus fills perquè hi juguessin com si fos una nina. Més tard, va acabar a mans d’un drapaire. El drapaire va sospitar que l’estatueta tenia cert valor i la va dur a un antiquari. Aquest se la va quedar i la va posar en venda.

El Museu d’Història de la Ciutat es va adonar del gran valor de la peça i la van mirar d’adquirir. Però, malgrat que disposaven d’una partida de diners per fer compres com aquesta, les adquisicions del museu s’havien de limitar a peces de la ciutat. I aquesta no ho era. L’estàtua no era feta a Barcelona i això en va dificultar l’adquisició pel MUHBA

Una venus forastera

Com van saber els arqueòlegs que aquesta no era una peça de Barcelona? Doncs perquè a la zona on es va trobar no hi havia cap altra resta romana, per més que es va buscar. A més, per la tipologia de l’escultura, se sap que no va ser feta a la península Ibèrica. Tot apunta que procediria del sud d’Itàlia, de Sicília o del sud de Nàpols, i era del segle I dC. Mai se sabrà, però, quins camins va seguir per arribar a Barcelona, ni en quina època ho va fer.

L’adquisició

Per poder adquirir la peça, els responsables del museu es van inventar una part del relat. Sembla que si l’estatueta era a la superfície en el moment de la troballa, l’adquisició era viable. I així es va salvar l’obstacle. La troballa va ser molt sonada i, fins i tot, es va fer servir una reproducció de la venus per un premi de moda de la Barcelona “fashion” dels 60. Avui, la venus està al Museu d’Història de la Barcelona.