A mitjans del 2011, una troballa arqueològica a les obres del tren de la Sagrera va sorprendre els veïns del barri.

Des del pont del Treball Digne es pot observar la zona on, a partir de la primavera del 2011, van començar a sortir restes arqueològiques, especialment una gran vil·la romana. Aquestes restes han permès conèixer molt millor el passat del barri i de Barcino.

Una troballa poc freqüent

Quan es va iniciar l’excavació, els arqueòlegs de la ciutat ja tenien indicis que en aquesta zona podrien sortir-hi restes. De fet, ja comptaven amb la possibilitat de trobar-hi una vil·la romana. Va sorprendre, però, l’estat d’aquestes restes i la dimensió. Es tracta d’una vil·la gairebé completa, amb una mida de 1.100 metres quadrats, gairebé com la de Barcino.

Anterior a Barcino

La vil·la és de l’època republicana. Això vol dir que existia abans que Barcino. Aquesta és una dada molt important i demostra que abans de l’existència de la ciutat ja es feia vi en aquest sector.

La vil·la, un sistema productiu

La vil·la romana és un sistema productiu equiparable a les masies catalanes. Consta de dues parts: la part rústica i la part privada. La privada és on viu el “dominus” (senyor) i la seva família amb els esclaus. Té espais grans, amb jardins i llocs d’aigua. La part rústica o agrícola és la dedicada a la productivitat. En el cas de la vil·la de la Sagrera, s’hi feia vi i s’hi han trobat 11 premses. Això es pot considerar una producció vinícola industrial.

Restes ben conservades

De la vil·la de la Sagrera se n’ha conservat completament els béns mobles. L’estructura, en canvi, està molt més malmesa. Però aquesta destrucció no cal atribuir-la a les obres de l’AVE, sinó al contrari, gràcies a aquests treballs s’ha pogut excavar en extensió i en profunditat com no hagués estat possible d’una altra manera.

Objectes, mosaics i uns banys

A la vil·la s’hi han fet grans troballes que van des de l’època ibèrica fins als segles VI i VII. N’han sortit mosaics, un conjunt de banys amb piscina d’aigua freda i piscina d’aigua calenta, dues escultures: un cap del déu Bacus i un altre cap d’un acompanyant seu, un mòbil d’alabastre per penjar al jardí i espantar els mals esperits, i una gran quantitat de ceràmiques i eines relacionades amb el vi.

Totes les restes trobades són a la Zona Franca, a l’Arxiu Arqueològic del Museu d’Història de Barcelona.

Mantenir “in situ” o emmagatzemar?

Pels veïns, veure que la vil·la es desmuntava completament va ser molt dolorós. Sentien aquelles restes com una part important del passat. Finalment, però, van acceptar la situació com una oportunitat per conèixer millor el passat del seu barri. Ara esperen el retorn d’aquest sacrifici en forma de publicació.