Barcelona va ser la capital visigòtica durant el regnat d’Ataülf i Gal·la Placídia. Les seves muralles imponents, d’època baix imperial, podrien haver estat el motiu pel qual el rei visigot Ataülf s’hauria instal·lat en aquesta ciutat.

A la cerca d’una ciutat

Ataült era el successor d’Alaric, que el 410 dC va saquejar Roma. En aquest assalt, van prendre com a hostatge Gal·la Placídia, germana de l’emperador Teodosi, dit el Gran. Ataülf, en el seu afany per trobar un lloc pel seu poble, el 414 dC es va casar amb Gal·la Placídia. Però la jugada no li va sortir bé i l’emperador romà no va cedir. Al contrari: va enviar el general Gerontius per obligar Ataülf i la seva gent a abandonar la Narbonensis, el sud de la Gàl·lia. Ataülf es va dirigir, aleshores, a la Tarraconensis. Vist que la ciutat de Tarraco era massa gran per les seves forces, es van instal·lar a Barcino, menys important.

Una ciutat massa petita

En aquella època, dins la ciutat de Barcelona hi vivien escassament unes 2.000 persones. Malgrat ser una ciutat petita i amb pocs habitants, Barcino havia construït una muralla força resistent i amb torres defensives sobre la primitiva muralla romana. El poble visigot, per contra, estava format per unes 12.000 o 15.000 persones. Quan tota aquesta gent va arribar a Barcino comandada per Ataülf, van comprovar que no cabien dins les muralles. Així que es van instal·lar al voltant de la ciutat. Se suposa que Ataülf, la seva esposa i la seva cort, sí que es van quedar dins les muralles.

La presència del rei visigot va convertir Barcino en seu règia del poble visigot.

Tres reis, dos assassinats

Ataülf i Gal·la Placídia van tenir un fill a Barcino. El van anomenar Teodosi, el mateix nom que el pare d’ella i que l’emperador del moment a Roma, s’entén que per mirar de congraciar-se amb l’imperi. Però aquest nadó va viure tan sols uns mesos. L’estiu del 415 dC, Ataülf va ser assassinat a Barcelona. Segons les cròniques, el seu assassí podria haver estat un servent a qui el rei va humiliar per la seva baixa estatura o un integrant d’un antic clan rival.

Gal·la Placídia va conservar la vida, però va ser humiliada pel successor d’Ataülf, Sigeric. Aquest la va passejar juntament a la resta de presoners davant del seu cavall pels voltants de Barcelona.

Però el regnat de Sigeric encara va ser més breu. Una setmana més tard, el van assassinar. El va succeir Walia, que va buscar una aliança amb els romans. Per això, va tornar Gal·la Placídia al seu germà, l’emperador Honori.

Honori va acceptar l’aliança i va encomanar al rei Walia a l’eliminació de la resta de pobles bàrbars de la península a canvi va deixar instal·lar els visigots a la Gàl·lia.

Gal·la Placídia, dona poderosa

D’aquesta manera, Gal·la Placídia es va convertir en una persona molt important en l’època, ja que era filla i germana d’emperador, i reina dels visigots. A la pràctica, durant un període d’interregnes, va exercir d’emperadriu de Roma.