L’any 1901 un fanal ja anunciava que que al número 133 del carrer del Comte de Borrell hi havia una farmàcia. 120 anys més tard, l’establiment segueix obert amb un dels interiors més espectaculars de l’Eixample. La inauguració de la Farmàcia Madroñal actual no va passar desapercebuda entre els barcelonins l’època, el doctor Sabatés Lacot, primer propietari del negoci, va tenir l’encert de contractar l’arquitecte José Pérez Terraza, deixeble de Domènech i Montaner, per dissenyar l’interior del local. Segons ressenyava la revista ‘La Publicidad’ el 1901, “Crida, amb justícia, l’atenció del públic“. El negoci forma part de la llista d’establiments emblemàtics, un equip de betevé va documentar la seva història l’any 2014.
Un fanal publicitari
La titular actual de la farmàcia, la Mireia Jufresa, sap que el seu local és una joia. Pel preciosisme de l’interior del local i pel museu de flascons que encara conserven. Té molt present la història d’aquest establiment, que cinc anys més tard d’haver-se inaugurat, el 1906, va canviar de propietari. “La van vendre al farmacèutic Jesús Prat Llobet, després va acabar en mans de Severo Pesqueira, i l’any 1973 la va agafar la meva mare, Montserrat Madroñal“, explica la Mireia, i afegeix que va ser precisament ella qui la va embellir de nou, i entre altres, afirma que “vam arreglar els rètols de la façana”. La Farmàcia Madroñal és una de les poques de la ciutat que conserva el fanal identificatiu a l’exterior, fet de ferro forjat i vidre vermell, “en lloc de les creus actuals, antigament, el que demostrava que hi havia una farmàcia era el fanal”. També conserva la fusteria original de la façana modernista, el vidre a l’àcid que “representa una copa de vi, amb la fulla de la parra, i la serp que l’envolta que simbolitza la saviesa”, explica la Mireia. També destaquen els tiradors en diagonal de ferro forjat, típics de l’estil imperant a principis del segle XX.
Estil neogòtic
La riquesa ornamental de l’interior aclapara. L’arquitecte Pérez Terraza va comptar amb la col·laboració de diversos mestres artesans, “els senyors Comas i fills, fusters; Bernar i companyia, pintors; Miret i Asens lampistes, i el germants Rubert, fabricants pots i flascons”, documenta el breu publicat el 1901 a la revista ‘La Publicidad’. La fusteria omnipresent de roure i noguera és d’estil neogòtic en el mobiliari que omple les parets del terra fins al sostre, i que està coronada amb arcs apuntats, ogivals lobulats. L’apunt modernista està present en la decoració d’aquesta fusta, amb sanefes i motius florals.
Enteixinat, arpilleres i vitralls
El poc espai de les parets que no està ocupat pel mobiliari de tonalitats fosques, està folrat amb arpilleres, un teixit de cànem decorat “amb noms de plantes que s’utilitzen en farmàcia i si dirigim la mirada cap al sostre enteixinat, un cop més la fusta és la protagonista”. Està ornamentat amb motius florals i escuts que representen les quatre províncies catalanes i, al centre, el símbol de la farmàcia. També són una preciositat els llums modernistes de llautó, decorats amb flors, que originàriament funcionaven amb gas. L’interior de la farmàcia també té un vitrall dedicat a dos botànics destacats, Agustí Yáñez i Francesc Carbonell.
Antic laboratori
Darrere el taulell les meravelles continuen. Es conserva un espai, a la vista del públic, que s’utilitzava antigament com a laboratori, “es preparaven les fórmules, per això tenim tots els flascons aquí al darrere, i unes balances de l’època”, comenta la Mireia. La rebotiga també és un temple al passat, centenars d’antigues ampolletes descansen en dues prestatgeries. “Potets amb extractes de diferents plantes, tot el necessari per fabricar els diferents medicaments. La col·lecció és bastant extensa“, s’enorgulleix la Mireia. Aquí també es manté el mobiliari del 1901, amb calaixets i vitrines. Continua en bon estat 120 anys més tard, gràcies a l’interès d’una nissaga farmacèutica conscient que preservar el patrimoni del local forma part de la seva fórmula magistral.
