La impremta Badia (Pintor Fortuny, 16) és la segona empresad’arts gràfiques més antiga de Barcelona. La llarga nissaga familiar remunta els seus orígens al 1.888, quan Francesc Badia Cantenys, besavi de l’actual generació, va deixar l’Alt Empordà i es va establir pel seu compte. Més de 130 anys més tard, el Xavier Folch i els seus germans i cosins continuen davant d’un negoci que a més d’imprimir, pot presumir de la seva vessant pedagògica, a través del programa “El comerç i les escoles“. L’entrada del seu local és tota una declaració d’aquesta voluntat educativa, que vol preservar la memòria dels oficis tradicionals. Una història que també va enregistrar un equip de betevé l’any 2014.
En record de Guttenberg
Un petit museu rememora la història de la impremta familiar. El Xavier explica que el 1450 Johannes Guttenberg va inventar les lletres mòbils, conegudes com a tipografia, i ensenya una calaixera feta a mida, “A cada calaix hi ha una família de lletres. De tal manera que el tipògraf anava ajuntant lletra a lletra, símbol a símbol, espai a espai”. També hi ha una premsa macànica, “una placa de ferro amb un torn que prement, full a full, anava imprimint la tipografia impregnada de tinta”, diu.
La Minerva
Més tard apareixeria una màquina tipogràfica de petites dimensions, la Minerva. Ells en conserven una fabricada a finals del segle XIX “comprada pel besavi. Amb aquesta va començar Impremta Badia” explica el Xavier. La seva versió automàtica va estar present a totes les empreses d’arts gràfiques de la dècada dels 50 del segle XX, “una premsa bellugadissa per anar posant i traient fulls de forma automàtica”, afirma.
L’òfset
Actualment, a la impremta Badia treballen amb una màquina d’offset de mitjà format (fins a 50×70 cm) de dos colors, “Quan fem quadricromies s’ha de passar dues vegades”. L’òfset és el sistema de contacte a través de fotolit i planxa“. La majoria de llibres, revistes i tríptics que ens arriben a les mans estan impreses en òfset. És hipnòtic veure treballar un impressora, malgrat el soroll estrident convida a tapar-se les orelles.
Els acabats
Seguint amb el procés, un cop acabada la impressió segueix la manipulació. “La protagonista, la reina, és la guillotina. Per repelar, per tallar… Després hi ha les màquines auxiliars per fer alçades, per perforar, per grapar…”. El Xavier és un cicerone experimentat i explica amb paraules planeres el procés d’un ofici que no captiva a la cinquena generació. Amb tot, a la impremta Badia encara li queda molta tinta per suar.
