La Cistelleria Castell (Major de Sarrià, 116) enfila el camí de ser bicentenària. Els seus orígens es remunten al primer terç del segle XIX. La responsable actual, la Concepció Rialp, afirma contundent que “és la més antiga del barri“, un cop desapareguda la botiga física de la Cistelleria Casa Vila. La va fundar el 1830 Jaume Vila i Pou, que va obrir un negoci d’estores i catifes al carrer de Serrano, cantonada amb la plaça Major de Sarrià. L’any 2015 un equip de betevé va ser testimoni de tot el gènere clàssic fet de fibres naturals que encara es despatxa en aquest comerç.

Reparació de cadires de fibra

La Concepció fa 50 anys que treballa a la botiga, i sent com a seva “l’oloreta de la palla, de la boga, de la palma, de la canya…”. El local està atapeït de dalt a baix amb centenars de cistelles, cistells, persianes de pita, cadires i balancins. De fet, una de les seves especialitats és la reparació dels seients de cadires fets amb fibres naturals “de boga, de palmet, d’espart, de reixeta, manila, i les isabelines, que són de boga fina”.

Estris de neteja de fibres naturals

La Concepció s’enorgulleix de tenir encara escombres de fibres naturals, “hi ha molt poques i costa molt de trobar-les. Per escombrar dins de casa la rajola vermella, o rústica, hi ha la que es coneix com a espanyola, feta de canya i de palma“. L’altra és la  francesa, “per als jardins, terrasses grans… Jo encara escombro el carrer de davant de la botiga amb una d’elles”, afegeix. Dins de la cistelleria també hi trobem espolsadors de pell d’ovella. “Per a les baranes de fusta i de ferro. Es pica fort i i va traient la pols, després ja passes el drap. Està fet de badana”, mostra la Concepció. També hi ha petites escombretes per netejar la llar de foc, ventalls per atiar -lo i brotxes per pintar amb calç les parets.

Gorra de cop i corda de saltar

Un altre dels clàssics de l’establiment és la gorra de cops per als infants, la coneguda com a “xixonera”, feta de vímet. Una protecció molt habitual que duien els nens i nenes quan començaven a caminar, a mitjans dels segle XX. I corda, “corda de saltar de les nenes o les noies per fer gimnàstica, feta de cànem natural“.

Espardenyes clàssiques

El calçat tradicional català, les espardenyes, tenen el seu espai en aquesta cistelleria, que també s’havia dedicat a vestir els peus dels treballadors dels camp. Tenen el model “de carreter, que també porten els pagesos, feta amb sola de pneumàtic. I després tenim la de sola d’espart, que és l’autèntica de pagès, que és de cànem natural”, explica la Concepció.

Calçat d’estar per casa

El comerç també té un racó dedicat al calçat de tota la vida per vestir els peus dins de casa. “Amb les clàssiques sabatilles per home fetes de pana, per a peus delicats, que poden anar tovets per casa o sortir pel carrer. I la Carina, de la casa Cotilles, que també és per a senyores grans que volen anar còmodes i calentones”. A més, tenen un altre model, blanc, “és la sabatilla de les infermeres i de les dones del servei. S’ha portat sempre”. Per als nostàlgics de l’olor del vímet, la boga i la canya o aquells que enyorin els estris de fibres que havien estat d’ús diari a moltes cases al llarg del segle XX, aquesta cistelleria centenària és el refugi perfecte.