Casa Jornet és un dels pocs negocis centenaris que encara es mantenen oberts al barri Gòtic. Aquesta ebenisteria fa quatre generacions que està al carrer de la Palla, número 10. La va fundar el besavi del Ferran Gómez, Miquel Estivill. “Va obrir un petit taller d’art religiós pels volts del 1900” explica el Ferran. El seu avi va viure l’època de la Guerra Civil, quan el negoci va viure una davallada i, posteriorment, segueix el Ferran, “ens vam especialitzar en l’ebenisteria, fent petits mobles per reconstruir la ciutat”.
Amistat amb Gaudí
A l’interior del local s’hi conserva encara una de les antigues capelles de l’època, la seva especialitat. És una peça que guarda una anècdota molt estimada per la família. “Aquesta capelleta estava penjada originàriament a l’entrada de la botiga”, afirma el Ferran. “Gaudí venia de les obres de la Sagrada Família, era molt religiós i era molt devot de sant Felip Neri. En el trajecte, com que passava per davant de la botiga, que en aquells temps no tenia porta, s’hi parava, resava un pare nostre i entrava a dins a parlar amb la meva àvia i prendre un cafè”.
Història de pedra i de fusta
L’establiment, amb les antigues pedres de les parets al descobert, és un pou d’història. “Mostren portes i finestres que, segons els arqueòlegs de l’Ajuntament, corresponen a cases adjacents a la muralla“, comenta el Ferran. “Per aquí passava la muralla romana”. A l’ebenisteria encara s’hi preserven les antigues eines com un gran tresor, entre les quals hi ha “serres grosses per tallar taulons i el xerrac per a treballs més finets” recorda. “També conservem ribots i garlopes, i un serjant molt antic amb la rosca de fusta de l’època del meu besavi”. Són peces que durant molts anys s’havien fet servir al mateix local, que allotjava el taller “amb tres o quatre bancs de fuster”, comenta el Ferran.
Cadires clàssiques
L’altell és ple de models de cadires de línies clàssiques. “La generació del meu tiet i el meu pare es van haver de reinventar, introduint-se en el moble clàssic. Érem ebenistes purs que fèiem reproduccions de cadires i taules, sobretot d’estil Lluís XV, estil Louise Philipe, estil francès, estil anglès, etc.” models que encara es continuen fent avui en dia. En destaquen dues cadires daurades. “Són dues mostres de color que es van fer per a l’últim viatge que va fer el Sant Pare a Barcelona, quan el Bisbat va voler arreglar l’habitació on residia”. Són només dos exemples del mestratge d’una nissaga familiar barcelonina dedicada a treballar la fusta.
