Ramon Córdoba de Dalmases és un emmarcador de referència. Per les seves mans han passat milers de quadres dels artistes més importants de la nostra ciutat. Els ha observat, tocat i emmarcat a Astrolabius, el seu establiment del carrer de Mandri, 64, que ha superat amb escreix el mig segle de vida. El sentit de l’estètica del Ramon i els grans coneixements de la història de l’art li han permès potenciar el millor de cada obra. La relació personal amb alguns artistes catalans l’han convertit en un personatge interessant i un pou d’anècdotes. Un equip de betevé va visitar-lo al seu establiment l’any 2015.
L’amic dels artistes
Astrolabius va obrir portes el 1964 a Sant Gervasi, tot i que el negoci es remunta a un any enrere. El Ramon va explicar que la seva afició a la pintura va començar de jove: “Quan feia batxillerat al Liceu Francès recordo que de classe jo era l’únic de tots que anava a veure exposicions, i vaig començar a tenir relació amb molts pintors joves, de la meva generació i d’altres de més grans. A mitges compràvem fustes i fèiem marcs junts, l’artista i jo“. Va parlar de noms com Jordi Alumà, Ramon Aguilar Moré o Josep Guinovart.
El noi dels marcs
“Miró, referint-se a mi, parlo de fa 50 anys, deia… ‘el noi del marcs’“, va explicar cofoi el Ramon l’any 2015. A les prestatgeries de la seva botiga taller descansen, en un emplaçament privilegiat, classificadors de fusta amb catàlegs signats d’alguns dels millors pintors de casa nostra, “els pintors que amb més continuïtat venen per aquí”. Hi ha noms com Tàpies, Guinovart, Alumà, Brossa, Gardy Artigas i Frederic Amat.
Tresors amb marcs malmesos
A Astrolabius es poden trobar autèntics tresors. Per exemple un dibuix de Ramon Casas. “El marc el deixarem perquè correspon a l’època. El millorarem perquè es mou i està mal acabat” i, un cop reparat, tornarà a lluir en alguna de les cases benestants del barri. També hi tenia, a punt per entrar al taller, un quadre de Ramon Barnadas, de l’escola d’Olot, un de Joan Pons, o un altre d’Anglada-Camarasa. “Aquest el marc s’ha de canviar perquè quan es fa vell i comença a saltar, encara que el restauri, es farà malbé de nou”. El seu taller és com un hospital, on les obres surten protegides i correctament emmarcades per a les properes dècades.
Envoltat d’obres d’art
A casa, Ramon Córdoba segueix envoltat d’art. “Tot això és la meva vida i cada quadre té la seva anècdota”, va explicar rodejat de teles de Miró i Tàpies, entre molts altres. “Hi ha moltes pintures que m’agrada que surtin cap a l’espectador”, va comentar el Ramon. “Per exemple, aquest petit quadre del 1880 de Josep Teixidor“. La seva sala menjador està atapeïda, de dalt a baix i d’esquerra a dreta, d’obres amb una mínima separació entre si, que amb prou feines arriba al parell de centímetres. És una composició harmoniosa, un trencaclosques pictòric gegant en què cada peça encaixa a la perfecció.
