El Colmado Quílez és un dels establiments més emblemàtics de Barcelona. Però el seu històric local, ubicat a la cantonada de la rambla de Catalunya amb el carrer d’Aragó, s’ha perdut per sempre. El 2015, la família Lafuente va arribar a un acord amb la propietat de l’edifici i, després d’una llarga negociació, el comerç es va traslladar al local que ocupaven els antics magatzems. Aquesta botiga de barri va anar creixent amb els anys fins a convertir-se en un establiment conegut arreu del món, amb una línia de productes pròpia. Un equip de betevé va documentar la història del Colmado Quílez l’any 2014, testimoni del passat gloriós d’un comerç que ha fet història.

Des del 1908

El orígens del Colmado Quílez es remunten a l’any 1908, quan la família Vilaseca va obrir el seu negoci de confiteria a l’assolellada cantonada de la Dreta de l’Eixample. Julián Quílez en va agafar el traspàs el 1940 (després d’emancipar-se com a dependent a la reconeguda Mantequerías Simó, del veí passeig de Gràcia) i el va transformar en casa de queviures. Andrés Lafuente va agafar-ne les regnes el 1974. “Va ser quan l’establiment va agafar molt més auge“, va explica Faustino Muñoz. “Hi va incorporar caviar, foie-gras, licors de tot el món i una línia de productes pròpia“.

Prestatgeries històriques i 16 dependents

Un dels elements que van identificar l’establiment van ser les omnipresents prestatgeries, que compartimentaven les parets del local de dalt a baix. Permetien lluir tots els productes de forma ordenada i classificada i deixaven ben palès que la varietat en l’assortiment era una de les marques de la casa: llaunes, ampolles de vi, pots de vidre, capses de galetes… “La idea era mantenir el testimoni que Julian Quílez va traspassar al Sr. Lafuente. Cap de les altres botigues té el perfil del Colmado Quílez”, va dir amb orgull el Faustino l’any 2014. “Seguim mantenint les prestatgeries, el sistema de venda amb el dependent a peu de taulell, la bata guardapols, la caixerasom 16 dependents“, va afirmar el Faustino. I va reblar: “Amb 16 dependents podries muntar cinc o sis supermercats”.

Tracte personalitzat

Faustino Muñoz fa més de 40 anys que treballa al Colmado Quílez i reconeix que ha atès tres generacions de clients. El 2014 va explicar: “Atenem el net, hem atès la mare i també hem atès l’avi”, i va reconèixer: “Costa més diners, però és un tracte personalitzat”, gairebé a cor què vols “perquè cada client, i sobre tot al Nadal, té el seu dependent“.

Pernil dolç de llauna confitat

Entre els productes estrella de l’establiment hi ha el pernil dolç. El Faustino va recordar que “el Sr. Julián Quílez, a la seva època, comprava un pernil dolç, sobre tot en llauna, i el deixava confitar perquè la gelatina s’introduís dins la carn del pernil. Queda més melós, més sucós”, i hi va afegir: “Després feia una crema, que seguim fent, amb sucre cremat, brandi i unes herbes secret de la casa. Et pot agradar més o menys, però com aquest no n’hi ha cap altre al mercat“.

Pioners en la importació de cafè

Va explicar el Faustino que “Julián Quílez va ser pioner en moltes coses a Barcelona, entre les quals la importació de cafè entre els anys 40 i 45” del segle XX. “L’importava i el torrava a casa”. Encara avui dia es conserva el mateix disseny de bossa original per conservar el cafè. Dels 7.000 productes que tenien en rotació constant l’any 2014, 1.200 referències eren de whisky i 250, de cervesa.

200 referències en aigües

També estan especialitzats en aigua, en tenien unes 200 referències. “Amb el pas del temps hem intentat seguir l’esperit de Julián Quílez, fent alguna cosa diferent de la resta“, va dir el Faustino, i hi va afegir: “Quan ningú creia en l’aigua, nosaltres vam començar a creure-hi i vam introduir-la a la restauració i a les escoles de restauració”. És clar que el seu negoci, malgrat el trasllat forçós del número 63 al 65 de la rambla de Catalunya, no és aigua passada.