Els mítics magatzems El Indio, del carrer del Carme van obrir el 1870 i al desembre de 2014 van tancar per sempre. Tres mesos abans, les càmeres de betevé van poder enregistrar com era per dins aquest establiment. Va ser la primera de moltes botigues emblemàtiques de la ciutat que abaixaven la persiana per sempre, més de 30 en només cinc anys. Un restaurador barceloní va comprar el local el 2015 per obrir-hi un restaurant, però després d’un lustre de recursos amb l’Ajuntament i el veïns sembla que aquesta possibilitat queda finalment descartada. El popular establiment del carrer de Carme ha caigut en la deixadesa i l’oblit, i el veïns han denunciat en nombroses ocasions que s’ha convertit en la ‘latrina’ del barri.
Pèrdua patrimonial
Josep Ferré, veí del carrer del Carme 24, denuncia que “la falta de manteniment del local” ha malmès part del elements patrimonials, com les filigranes de fusta de la façana, les portes de ferro que “s’estan rovellant” o un un rètol amb l’adreça “comerç 24” que va desaparèixer de la cantonada ara fa 3 anys. També recorda que al vestíbul ja no es poden veure les pintures que lluien al sostre, tapades per una capa de pintura. Els magatzems El Indio es va fundar el 1870 i es va reformar completament als anys 20 segle XX, seguint l’estil modernista de l’època. Va ser la primera botiga de Barcelona en tenir un gran vestíbul perquè des del carrer es pogués admirar el gènere dels aparadors.
Mobiliari venut
Amb el canvi de mans de l’establiment el 2015, el mobiliari modernista es va vendre en la seva totalitat, des dels taulells de fusta, passant per les cadires Thonet i l’estructura de fusta on treballava la caixera. Contràriament a molts establiments de l’època, El Indio no disposava d’una caixa registradora sinó d’una persona que s’encarregava de cobrar i apuntar a mà totes les vendes i les comissions dels empleats de l’establiment. Els llibres de comptabilitat de l’època, es van conservar intactes dins de la botiga fins el 2014.
Un referent als anys 30
El magatzems estaven dedicats a la venda de teixits, i amb els anys, la seva especialització en gènere d’importació els va convertir en tot un referent a Barcelona, quan les modistes de la ciutat venien acompanyades de les seves clientes, que passaven llargues estones assegudes a les cadires davant dels llarguíssims taulells de fusta on es desplegaven les teles que es venien a metres. Als anys 30 del segle XX, els magatzems El Indio van viure la seva època daurada, i editaven la seva pròpia revista amb els dissenys originals dels models que es podien fer amb la roba que es venia a l’establiment.
